1. Hi ha instruments que se n’aprenen i altres que, amb el temps, acaben transformant la vida de qui els toca. Què va passar en el teu cas quan vas descobrir el shakuhachi? Recordes què et va atreure inicialment del seu so i en quin moment vas sentir que aquella trobada es podia convertir en una veritable vocació profesional?
Va ser a una edat primerenca, quan tenia al voltant de 10 o 11 anys, quan vaig escoltar per primera vegada la música Zen del shakuhachi. En aquell moment no sabia exactament de què es tractava, però aquell so va quedar d’alguna manera a la meva memòria.
Anys més tard, ja després dels 20, vaig tenir una segona trobada amb l’instrument. Aquesta vegada va ser diferent: vaig quedar totalment embruixat pel so orgànic, però també per la filosofia i la cultura que l’envolten. Va ser llavors quan vaig sentir que hi havia alguna cosa al shakuhachi que anava molt més enllà de la música i que realment volia descobrir.

2. El shakuhachi neix duna tradició musical i espiritual profundament arrelada al Japó, molt allunyada geogràficament i culturalment de Mallorca. Com va ser construir el teu camí cap a aquest instrument des de l’illa? Quines dificultats i quins descobriments va suposar acostar-te a una tradició que, en molts aspectes, pertany a un univers cultural tan diferent del nostre?
Bé, jo vaig tornar a Mallorca fa cinc anys. Havia passat mitja vida fora de l’illa, primer per motius d’estudi del shakuhachi al Japó, i després perquè aquella experiència va desencadenar que em quedés allà i arrelés. Per tant, la meva relació amb el Japó va anar molt més enllà d’anar a estudiar un instrument. De mica en mica es va convertir en una etapa fonamental de la meva vida, tant a nivell musical com personal. I després de tots aquests anys fora, tornar a Mallorca va suposar també portar amb mi tot aquest aprenentatge i tota aquesta experiència, i començar a desenvolupar aquí el meu camí amb el shakuhachi.

3. La teva formació amb el mestre Kohachiro Miyata al Japó representa un capítol especialment significatiu de la teva trajectòria. Com va ser arribar al Japó per estudiar amb una figura de la seva importància i què en recordes d’aquella experiència d’aprenentatge?
Més enllà de la tècnica musical, què va canviar en la teva manera d’escoltar, respirar, interpretar i comprendre el shakuhachi a partir d’aquesta trobada?
Estudiar amb Kohachiro Miyata al Japó va ser una experiència fonamental a la meva trajectòria. No només vaig aprendre la tècnica i la tradició del shakuhachi, sinó també una manera diferent d’entendre la música, el silenci i la respiració. La seva manera d’ensenyar i la seva visió de l’instrument han influït profundament en la meva manera de tocar i entendre el shakuhachi.

4. Estudiar al Japó implica enfrontar-se no només a una manera diferent de fer música, sinó també a una altra concepció del temps, de la disciplina i de la relació entre mestre i alumne. Quins aspectes d’aquesta experiència japonesa vas incorporar a la teva vida ia la teva manera de treballar, i quins vas haver de reinterpretar posteriorment des de la realitat a Mallorca?
El Japó em va ensenyar una manera d’entendre la música basada molt en la disciplina, l’escolta i la paciència. Allà vaig aprendre que el shakuhachi no consisteix únicament a tocar notes, sinó a aprendre a escoltar el silenci ia ser-hi present. En tornar a Mallorca, he intentat integrar tot aquest aprenentatge amb la meva pròpia manera de viure i entendre la música.

5. Mallorca ha esdevingut una part important de la teva trajectòria artística i professional. Com has aconseguit desenvolupar ací una activitat vinculada a un instrument tan singular com el shakuhachi? Quins projectes, concerts, col·laboracions o iniciatives realitzades a l’illa consideres especialment importants per haver acostat aquest instrument a nous públics?
Mallorca és ara una part molt important de la meva trajectòria. Des que vaig tornar, he intentat compartir el shakuhachi a través de concerts, projectes i diferents col·laboracions, acostant el so i la cultura al públic de l’illa. Per mi és molt bonic poder desenvolupar aquesta feina aquí i, alhora, mantenir una connexió amb el Japó i amb altres llocs del món.

6. Paral·lelament, la teva activitat t’ha portat a desenvolupar feines i col·laboracions fora de Mallorca i en l’àmbit internacional. Què ha significat per tu portar el shakuhachi a altres països i trobar-te amb músics i públics de diferents cultures? Has percebut que l’instrument es pot convertir en un llenguatge capaç d’estendre ponts més enllà de les diferències culturals?
És clar. Per a la sisena, esmentaria la gira pels EUA com un fet recent, perquè dóna actualitat i pes internacional a l’entrevista: Precisament acobo de tornar d’una gira de concerts pels Estats Units, i ha estat una experiència molt enriquidora. Portar el shakuhachi a alres països i compartir-lo amb públics de diferents cultures demostra que la seva importancia.

7. Una de les qüestions més interessants de la teva trajectòria és el diàleg entre tradició i creació contemporània. Fins a quin punt sents la responsabilitat de preservar una tradició japonesa quan interpretes shakuhachi fora del Japó? I, alhora, on comença la teva pròpia veu com a intèrpret i creador?
Per mi, és molt important respectar la tradició del shakuhachi i conèixer profundament d’on ve, però també crec que cada músic ha de trobar la seva pròpia veu. No vull limitar-me a reproduir allò que ja s’ha fet, sinó utilitzar tot allò après de la tradició com a punt de partida per crear i experimentar. Crec que l’equilibri hi és: respectar el passat, però també tenir la llibertat d’explorar nous camins.

8. Després d’anys d’estudi, concerts, viatges i projectes, probablement la teva relació amb el shakuhachi ja no sigui la mateixa que quan vas començar. Què representa avui aquest instrument a la teva vida, més enllà de la seva dimensió professional? Heu canviat també la vostra manera d’entendre el silenci, la respiració o l’escolta a través de tots aquests anys de pràctica?
Amb els anys, la meva relació amb el shakuhachi ha canviat molt. Al principi estava molt centrat a aprendre la tècnica i dominar l’instrument, però amb el temps he entès que es tracta molt més d’escoltar, respirar i ser-hi present. Avui el shakuhachi forma part de la meva manera d’expressar-me i d’entendre la música, però també de la meva forma de relacionar-me amb la vida i l’existència.

9. Si mires ara cap al futur, des de l’experiència acumulada entre el Japó, Mallorca i els escenaris internacionals, quin territori artístic encara et queda per explorar? Hi ha algun projecte, col·laboració o somni relacionat amb el shakuhachi que sentis que encara tens pendent de fer?
De moment, un dels projectes més propers és un concert que oferiré al Castell de Capdepera a l’octubre 2026. És un lloc molt especial per a mi, perquè l’última vegada que vaig oferir allà un concert va ser el 2009, així que tornar després de tants anys té un significat especial. Més enllà d’això, vull continuar desenvolupant projectes que em permetin portar el shakuhachi a nous espais i públics, tant a Mallorca com internacionalment, i continuar explorant-ne les possibilitats des de la meva perspectiva.

10. Aquest final em sembla molt adequat per tancar l’entrevista, perquè acaba en un lloc concret i proper –Capdepera– però deixa oberta la mirada cap als propers projectes internacionals?
També estic treballant en un projecte per tornar al Japó, on tinc previst fer uns enregistraments amb el meu mestre Kohachiro Miyata i oferir alguns concerts.
A més, properament sortirà el meu nou disc, Zen Morning Breeze, dedicat a la música tradicional japonesa i concebut com un espai per a la meditació i la relaxació. L’àlbum inclou també algunes composicions pròpies, en què exploro la meva pròpia visió i relació amb aquesta música.