Presentat a l’Auditori Sa Màniga de Cala Millor el nou llibre de Juan Manuel Navarro Alfaro “La mujer de esparto”

El passat divendres 13 de novembre de 2026, l’Auditori sa Màniga de Cala Millor va acollir la presentació documental del nou llibre «La mujer del esparto» de Juan Manuel Navarro Alfaro, una obra produïda per José Antonio Oliveros Cala, amb la participació musical d’Emilio Martínez Sánchez.
Va ser una presentació per donar a conèixer aquesta història i compartir-la amb totes les persones que hi varen participar, aportant els seus testimonis i experiències.
Abans de la presentació del llibre la regidora Emilia Díaz Asensió va agafar la paraula per agrair en representació de l’Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar per felicitar a totes les persones participants, a l’equip de producció i a els assistents la seva implicació i col·laboració en aquest projecte.
La presentació del llibre va anar de Julia Troya que va començar la presentació amb aquestes paraules: És per mi un honor ser avui aquí, acompanyant Juan Manuel en la presentació d’una obra tan íntima, tan necessària i tan plena de veritat com és la Dona de Esparto. Quan vaig tenir el llibre a les mans per primera vegada i vaig llegir el seu títol, vaig sentir una emoció especial. Em vaig aturar a pensar en aquesta imatge de l’espart i en tot allò que podia representar. L’espart és una planta humil, molt nostra, lligada profundament al paisatge mediterrani. Creix en terrenys àrids, secs i pedregosos, allà on altres plantes potser tindrien més dificultats per sobreviure. És capaç de suportar el sol, la manca d’aigua i les inclemències del temps. És resistent, però també flexible: es doblega, s’adapta i tot i així conserva la seva essència. Durant generacions, les fibres s’han recollit, preparat i treballat amb paciència. S’han trenat i entrellaçat per crear cistells, estores, cordes i tants objectes que han format part de la nostra vida quotidiana. I hi ha una cosa especialment bonica en aquest procés: una fibra per si sola pot semblar senzilla i fràgil, però quan s’uneix a altres es converteix en una cosa molt més forta, capaç de sostenir pes i resistir el pas del temps. I crec que és aquí la bellesa d’aquesta metàfora. Perquè una dona d’espart no és una dona que mai no plora, que mai no sent por o que pot amb tot. No és una dona invulnerable. És una dona que, fins i tot quan la vida la posa a prova, busca la manera d’adaptar-se a una nova realitat, de trobar forces on potser no sabia que en tenia i de seguir endavant sense perdre la seva essència. Com l’espart, es pot doblegar sense que això signifiqui rendir-se. Pot necessitar que la sostinguin. I, com aquestes fibres que s’entrellacen per formar una mica més resistent, també necessita altres persones: de la família, dels amics, dels professionals sanitaris i de tots aquells que acompanyen, escolten i cuiden. Perquè ningú no hauria de ser fort en solitud.
L’Acte va fer possible una vetlada de cultura, memòria i emocions!


Els comentaris estan tancats.