Es una d’aquelles múltiples paraules que en el seu ús habitual, ve determinat per entorns i famílies. No es pot considerar perduda del tot, però paraules germanes com por o espant, al perdre els matisos -torba profundament-, van ocupant el seu lloc.
El DCVB mostra:
ESGLAIm.
Por o sorpresa que torba profundament; cast. espanto.
ESPANTm.
|| 1. Por intensa i sobtada; cast. espanto.
|| 2. Admiració profunda; cast. estupor, espanto.
|| 3. Persona o cosa que espanta; cast. terror.1. POR (ant. paor). f.
|| 1. Torbament de l’ànim davant un perill real o imaginari;
Aportació de Serafí Lliteres
Imatge: El grito de E. Munch
La meva generació (del 80) ja no la usàvem. Record més susto.
En canvi, quan jo era un nin, era molt més recurrent escoltar en gent de més de 50 anys “esglai”, que no cap de les seves alternatives. Sobretot “vaig quedar esglaiat/ada”, fent sobretot referència a la darrera accepció. Curiós.