No record exactament qui me la va dir o d’on la vaig agafar, però la qüestió és que  tenia apuntada aquesta paraula en aquests apunts meus antics que ja han anat agafant color groguenc. I veritablement podem dir que és una paraula ben fora d’ús, o almanco jo ja la sent a dir ben poc.

Significat:

1. Contusió amb abonyegament, especialment en el cap (Bal.); cast. chichón, tolondro. 

2.  Núvol moradenc o vermellós que, si surt a la part de gregal, anuncia pluja per l’endemà (Artà)

Grafies documentades: “Els turmells tenian | colps y blaverols”, [sic], Penya Poes. 117.

Etimologia:probablement de blaverol, derivat de blau, pel color moradenc o blavós de la contusió.

Curiositat: Cercant, cercant per la xarxa mirau on he trobat documentada la paraula: enllaç. Ni més ni manco que en un dels articles (anomenats “Anècdotes d’un temps”) que ens feia el padrí del nostre editor carrioner Joan Umbert, en Jaume Font Vives! Concretament a la frase:   “I jo partesc com un llamp a dur sa gerreta, me pos a rentar-li es front i sa cara, i va tenir un braverol com un duro d’un temps”.