Com s’ha comentat altres vegades es manté el que resulta útil, d’altra forma es perd, tant el mot com l’objecte. Es el que acostuma a passar amb l’ampli vocabulari pagès dels nostres padrins.
Altres vegades, com és el cas dels conceptes mèdics es van transformant, fonamentalment castellanitzant.
També resulta cert que, a vegades, un mot, desencadena altres mots, també perduts o quasi perduts. Es el cas del que es presenta avui. En la descripció de llegodissa surt engonal i sofraja.
EL DCVB mostra:
LLEGODISSAf.
Bony que es congria davall l’aixella o en els engonals o a la sofraja, i és conseqüència d’una infecció iniciada en un altre lloc del cos (Mall.); cast. golondrino.
Fon.: ʎəɣoðísə (Manacor); ʎəɣuðísə (Campos, Santanyí).
ENGONAL
|| 1. adj. ant. Pertanyent a la unió de la cuixa amb el ventre; cast. inguinal.
|| 2. m. Part del cos en què s’uneix cada cuixa amb el ventre(occ., val.); cast. ingle.
SOFRANYA oSOFRAJAf.
|| 1. La part posterior de la cama, oposada al genoll; cast. corva.
|| 2. En els quadrúpedes, el buit oposat al llaçó o garra de les cames de darrera; cast. jarrete, corvejón.
Var. form.: sofralla, sofraia, sofraina, sofrage, sofratge, sofragi (aquestes tres darreres formes són del gènere masculí).
Aportació de Jerònia Mesquida
Imatge de Google/forúnculo
Estic afectat pel mal
i no és cosa de la lluna
i sort que només tenc una
llegodissa a l’engonal.