Garroves, una lleguminosa de moda.
Amb el preu que tenen, collir garroves ret. Aquest és el significat que es vol destacar del concepte “retre”: produïr, donar producte, rendiment…
En el nostre entorn també s’usa habitualment el verb en el sentit d’aturar-se, d’acabar les forces.

De les nou accepcions, les dues més habituals i encara en certa manera vives a Sant Llorenç,, s’han destacat en negreta.

El DCVB -en versió reduïda- mostra:

1. RETRE v. tr.
|| 1. Restituir, tornar a algú allò que abans tenia; cast. devolver, restituir. Dix lo cech:… ell m’ha retuda la vista, Serra Gèn. 181.
|| 2. Tornar a algú una cosa en bescanvi d’una altra; cast. devolver. 
|| 3. Donar a algú allò que li és degut; cast. dar, entregar. 
|| 4. Fer que una cosa sigui (de tal o tal manera); cast. hacer, volver. 
|| 5. Donar un producte, fruit, utilitat; produir un efecte o conseqüència; cast. dar, rendir, producir. a) absol., Produir, donar producte; cast. cundir, rendir. «Aquest negoci no ret». «Enguany el blat ha retut molt». «La feina no em ret» (=no dóna el resultat en proporció al temps invertit).
|| 6. Cedir o lliurar una cosa per força, per imposició; cast. rendir, entregar. a) refl. Sotmetre’s, cessar de resistir; cast. rendirse. 
|| 7. refl. Aturar-se de caminar, d’obrar, per falta de forces, de capacitat per a seguir (bal.); cast. rendirse. S
|| 8. Vèncer, obligar a cedir, a deixar d’obrar, de resistir (bal.); cast. rendir. Si un castell roquer vós fósseu, | vos retria jo amb ses armes, Aguiló Poes. 41. L’acompanyà a coces un bon tros, fins que la va retre de tot, Alcover Rond. i, 156.
|| 9. Deixar, abandonar, cessar d’usar o de fer una cosa (men.); cast. dejar. 
Refr.—a) «L’amo mai ret»: significa que el capdavanter d’una empresa no ha de cedir mai, s’ha de sostenir fins al darrer moment (mall.).—b) «Qui ret, perd lo fet»: vol dir que la manera més segura de perdre, en una contesa, és deixar de resistir.

Aportació de Bel Alemany