Jaume Ferrer adesiara proposa mots que fa estona que no ha sentit. El darrer que proposà fou “trescalamena” un mot, que ja havia sortit.
Al fer-li-ho saber contestà un “tualmón i la bolla”
Els “vatua” (tualmón n’és una varietat) no ha sortii encara i en certa manera es pot considerar un mot en procés de desaparició. De cada dia es flastoma manco. Certament ja sorprèn quan topes amb alguna persona que enfila vatues i altres paraules abans considerades “flestomies”.
La intuïció i el recortd em diuen que en el Sant Llorenç preturístic es flastomava més.
El DCVB mostra:
VATUA! interj.,
deformació de voto a,molt usada com a exclamació emfàtica a Catalunya i Mallorca. Vatua o Voto a és una frase incompleta; la frase completa és Voto a Déu o Voto a Cristo, i aquestes dues expressions, considerades blasfemes, s’han deformat per eufemisme en moltes maneres, com és ara: a) De voto a Déu: vatua dell, vatua nell, vatua deuxes, vatua nada deuxes (de voto al nom de Déu), vatua non (Empordà),vatua el món (mall.), vatua dena, vatua dènia, vatua redell, etc.;—b) De voto a Cristo: vatua listo!—Després, posats a deformar, la gent ha substituït els noms de Déu i de Crist per altres noms que es puguin ofendre més innocentment, com vatua Judes!, vatua Adam!, etc., i ja en pla humorístic han format locucions més complicades amb noms comuns, com: vatua el ret de la Sila!, vatua l’olla!, vatua la pell d’una grua!, vatua nada l’ou xarbot!, vatua crispu sangrinyat bon forment i ben granat! Batua el món, quins tacons! Ignor. 46. Com més va, més mandra et tornes, vatualisto! Pons Auca 72. Que vatuanada deuxes!, Girbal Pere Llarch 179. Ay vatua l’home consagrat! No és aquell, el jayo?, Casellas Sots 18. Ai vatua! Ja en tinc es sarró ple, Ruyra Parada 30. És ell, vatua! I què fem?, Ruyra Parada 48. a) m., substantivat: De la seva boca anava destilant un reguitzell de vatues llampants, Riba Perot 218.
Fon.: bətúə (or., mall.); batúa (occ.).
Aportació de Jaume Ferrer
Imatge de Google/insult