La presència d’un bruc (Erica arbòria) a Son Soler no deixa de ser una lliçó d’humilitat.
En aquella ja llunyana primera etapa excursionista del Club Card de principis de la dècada dels anys setanta del segle passat, alguns dels excursionistes aprofitàrem les excursions per intentar trasplantar en el nostre entorn algunes de les plantes joves que trobàvem.
Una mala idea que, ara mateix, rebutjaríem de pla. Tots som fruit del nostre temps.
Bruc, estepa joana, olivereta, boixos, palònies, van ser víctimes de la inconsciència i de les creences del moment. Bona part aferraven però, a la llarga, la majoria moriren.
El bruc que es mostra es pot considerar una de les excepcions (potser altres excursionistes en tenen d’altres).
Posicionats en la errada talaia “d’home dominador de tots els animals i les plantes”, desconeixíem o havíem oblidat la importància de les circumstància concretes (terra, humitat, altura, plantes veïnades…) de cada un dels entorns que visitàvem.
Val a dir que el bruc és de la família dels xiprell (Erica multiflora) que de forma espontània es dona en terrenys de grava del nostre entorn: Son Dragó, sa Begura…. El xiprell és baix i de flors morades, mentre que el bruc és arbori i de flors blanques
Informacions:
Herbari virtual
Viquipèdia