Feia temps que no sentia el mot, per això l’he caçat per a la secció.
-Bon dia, com estàs?
-Ringo-rango

Per extensió, en el nostre entorn seria sinònim  de “a mitges” o “si fa no fa”, és a dir s’aplica quan les coses no acaben d’anar bé del tot.

El DCVB mostra:

RINGO-RANGO
|| 1. adv. Amb moviments repetits i de costat (val., bal.). Encontrà a la tia Bajuana… y agafant-la de la mà…, ringo rango cap a casa, Rond. de R. Val. 42. «Noltros teníem un mul | que li dèiem En Pindango; | se n’anava ringo-rango | amb sa coa dalt es cul» (cançó pop. Mall. i Men.).
|| 2. a) adv. En desorde, en avalot. «Aquells dos sempre estan ringo rango» (Empordà, Maestrat).—b) m. Desorde, avalot (Empordà). Després del ringo rango, com la gent se’l mirava una mica d’ull, se n’anà, Víct. Cat., Film (Catalana, i, 216).
|| 3. m. Penjarella o adorn excessiu, de mal gust (men.); cast. ringorrango. «Aquí hi ha massa ringo-rangos».
|| 4. f. Dona mal vestida, que es presenta amb mal gust (Berguedà, Mall.). «Aquesta dona és una ringo-rango».
Fon.: ríŋguráŋgu (or., men.); riŋgoráŋgo (val., mall.).
Etim.: so imitatiu del moviment repetit d’un costat a l’altre.

Aportació de Guillem Soler
Imatge de Google