Josep Prohens i Julià, músic, compositor, director i professor, nascut a Felanitx (Mallorca) que ha dedicat la seva vida a la música, la direcció, la composició,i l’ensenyament musical. Amb motiu de la seva jubilació vull agraïr el bon amic i gran músic i professor Josep Prohens i Julià, el haver-me concedit part del seu temps per recordar la seva trajectòria musical i parlar de la seva propera retirada ja que es jubila com a professor.
Josep Prohens i Julià va néixer el 20 de desembre de 1956 a Felanitx, els seus pares nomien Tomeu i Maria, i a més d’en Josep tingueren una filla anomenada Maria.
Breus apunts biografics: Josep Prohens i Julià, nascut a Felanitx (Mallorca) ha dedicat la seva vida a la música, la composició,i l’ensenyament musical. Té té els títols superiors d’Harmonia, Contrapunt, Composició i Instrumentació de Piano, de Clarinet, de Solfeig, Teoria de la Música, Transposició i Acompanyament i el Diploma d’Estudis Avançats per la UIB. Des de l’any 2001, és acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià de les Illes Balears, de la que en va ser president. És autor del llibre Ensenyament de la Música a Felanitx. Ha esta professor del Conservatori de les Illes Balears, a més de professor de l’Escola de Música Pare Aulí de Felanitx, des de la seva creació al 1972, i fundador i director de l’Orquestra de l’Aula de Música Contemporani de Felanitx. És l’única formació orquestral que té la sort de cada any comptar amb compositors que componen exclusivament pels instruments que aquell any hi ha al curs.

– Josep d’on et ve l’afició a la música?
L’afició a la música me ve del meu padrí i del meu pare que me duia, quant era petit a veure sarsueles i òperes i el meu padrí va començar a ensenyar-me solfeig a la camilla.

Enhorabona. Bon ensenyament i un bon exemple tingueres a casa…
Sí el meu padrí i el meu pare m’ensenyaren l’amor per la música, i a no escatimar hores i temps amb la preparació de les lliçons, quan vaig seguir estudiant amb altres professors.

– Quin va ser el teu primer professor?
El meu primer professor va ser Bartomeu Artigues Febrer i vaig començar amb Ell perquè jugant amb els meus amics pel barri, dels quals un era el seu fill, sempre venia la seva padrina a cercar-lo i un dia me va demanar si el volia acompanyar a classe i així vaig començar.

– Aprofitares bé l’ensenyament ja que la teva trajectoria musical és impressionant. Quina és la teva millor composició?
No sabria dir quina és la meva millor composició. Me quedo amb totes. Totes plegades fan el meu “Univers” les estim a totes per igual.

– Com a professor, que has inculcat el teus alumnes?
El que he intentat inculcar als meus alumnes és que tenguéssin respecte i estimació a la música i que fos una cosa molt important per a ells perquè amb aquest l’aprenentatge aconsegueixen ser millors persones. També he de dir que estudiant música, els alumnes tenen més recursos per a enfontar-se a altres estudis.

– Tot i ser un professor amb fama d’exigent, has estat molt apreciat pels teus alumnes del Conservatori. Què ens pot dir d’això?
-No sé si era molt apreciat pels meus alumnes, el que sí és cert és que quan estava amb ells me trobava molt bé malgrat fos un professor exigent la qual cosa, repercutia amb la seva formació.

– Has tingut alumnes difícils?
– Sempre hi ha alumnes difícils però, la majoria al final aconsegueixen integrar-se dins aquest món tan peculiar i enriquidor que és l’aprenentatge de la música.

– I alumnes especials?
– Alumnes especials no ho sé però hi ha molts d’ex-alumnes meus que avui en dia són professionals de la música. Directors i músics de bandes de música, orquestres, conservatoris, institus, etc.

– Supòs que amb una trajectoria tant llarga de director, professor i músic deus tenir moltes anécdotes…
– Anécdotes no en tenc moltes però el millor que m’ha passat, entre altres coses, ha estat aconseguir formar una orquestra d’alumnes del Conservatori Professional de Felanitx. Només hem interpretat obres de compositors de les Illes i, durant els 20 anys que jo n’he estat el director hem estrenat 170 obres, enriquint d’aquesta manera el patrimoni musical de les nostra Comunitat.

– Això només s’aconsegueix a base de molta de feina…
– On sí he fet molta feina i no he escatimat mai temps i esforços en la preparació dels concerts, però no heu hagués pogut aconseguir sense la col·laboració dels meus alumnes i dels músics que han participat dels concerts i actuacions fetes al llarg del temps.

– Què et queda per assumir?
Hem queda assumir que,ha arribat el final d’una etapa que mai se tornarà a repetir però, això me sevirà per estar en Pau amb jo mateix, cosa molt importat per seguir endavant. La jubilació ha arribat sense adonar-me’n, i això que quasi tenc 70 anys però, he estat una persona que sempre he gaudit del què he fet, docència, compocició i direcció.