La cançó de la setmana

Tornam a la música feta a terres de parla catalana. En aquesta ocasió viatjam fins a la Garriga, al Vallès Oriental, d’on són originaris els Dusminguet, un grup de mestissatge (a la manera de Mano Negra, Manu Chao, Amparanoia, Ojos de Brujo…) que ens va donar moltes bones cançons mentre varen existir. 

Podria definir l’estil de música que practiquen amb les meves pròpies paraules, però què millor que ells mateixos per descriure’s: “Som un grup que agafa música d’aquí i d’allà per transformar-la en mil colors i formes i adaptar-la al nostre propi món, a la nostra manera de veure les coses; música que no té sentit sense el ball i la festa, una trituradora de músiques populars”. Crec que queda clar, idò, la seva tendència al mestissatge, a la mescla de cultures i estils musicals. D’aquí segurament els ve que cantin en diferents llengües: català, castellà, anglès, portuguès, francès i àrab.

En  total van publicar tres àlbums: Vafalungo (1998), Postrof (2000) i Go (2003). Després decidiren seguir camins diferents. Un d’ells va ser la creació del grup La Troba Kung-Fu (molt continuïsta de l’estil Dusminguet, però més centrat en la rumba en particular), el qual més tard o més d’hora sortirà en aquesta secció. Però ara us deix la cançó Discoyonky, de Dusminguet, que defineix molt bé el seu estil festiu i mestís.

 

 

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada