#anglès2Bisinoalcarrer

De fa un parell de dies ençà el Director General d’Innovació del Govern de les Illes Balears, n’Onofre Ferrer Riera, s’ha passejat per les escoles i instituts de l’illa per informar de les imposicions als docents  per aquests anys vinents.

D’entre totes elles la que més m’ha indignat ha estat la que obliga als mestres i professors a tenir el nivell B2 d’anglès per al curs 2014-2015.

– I quants d’anys han d’estudiar per tenir el nivell B2? 4 anys.
– I de quants anys disposen per aconseguir aquesta titulació? 2 anys els interins i 4 els funcionaris.

Graella nivells anglès escola oficial d’idiomes

Sembla que la finalitat d’aquesta mesura no és altra que donar més mals de caps als mestres dels nostres fills, ja que per molt d’interès que hi posin, no tenen prou temps material com per aconseguir el nivell dictat des de la Conselleria d’Educació.

Com a pare (jo no soc docent) també em preocupa no tan sols el malestar que estan provocant als docents les continues imposicions ideològiques que els hi estan dictant des del Govern, sinó que en aquest tema també em té preocupat el temps que hauran de dedicar a aprendre anglès, ja que tot el temps que dediquin a això, no el podran destinar a l’educació dels seus alumnes.

Des d’aquest escrit vull oferir tot el meu suport als docents, que en molts de casos també són pares/mares, i demostrar la meva admiració de cap a ells ja que estan aguantant estoicament les innumerables traves que els hi estan fent des de la Conselleria d’Educació.

No vull acabar aquest escrit sense esmentar la meva sorpresa de que una persona com n’Onofre Ferrer Riera, que ha dedicat tota la seva vida a l’educació a un centre públic, ara hagi d’acabar la seva carrera tirant pedres contra la teulada que ell durant anys s’ha dedicat a construir juntament amb altres companys de professió.

No m’ho pensava mai Onofre, amb aquests fets has decebut a moltes persones que creiem amb tu.

Serafí Lliteres Maçanet

Pare

27 comentaris a “#anglès2Bisinoalcarrer

  1. Jo ahir vaig assistir a una d’aquests reunions al CEP de Manacor. Només comentaré que m’estim més no comentar res. Dixit!

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: +2 (de 2 vots)
      • Segons paraules del Sr Onofre Ferrer els interins que estan en pacte podran acabar-lo amb la titulació amb la qual i accediren. Crec que el pacte acaba el curs vinent.
        Ara bé, a partir de la nova convocatòria d’interins o tenen acreditat el B2 o no importa moguin fitxa.
        Amb els funcionaris de carrera no es va voler banyar i ho comparà un poc a l’època on els mestres s’havien de reciclar de català: 8-10 anys?- demanà ell – (ni ell ho sap com ho faran). Oferí 6 anys d’escola oficial d’idiomes, British Exams i no sé quantes paraulotes més d’aquestes.
        El més perillós de tot és que té en ment les habilitacions temporals de professorat. Si, si. Qualsevol docent (interí o funcionari de carrera) que, al seu parer està capacitat per donar una assignatura no lingüística en anglès, s’ofereixi voluntari per fer-ho, si el director del centre hi està d’acord el podran habilitar temporalment sense la titulació requerida previ prova de nivell. Crec que això de la prova ho va improvisar ja que al principi no havia parlat en cap moment de la prova i va ser en el tron obert de preguntes on en va sortir com va poder.. ui!, voler.
        I a n’això li diuen autopistes de l’educació (de qualitat)???
        Més bé jo li diria “bunyol” que transita per un camí de carro… a tot estirar!

        VA:F [1.9.22_1171]
        Puntuació: +4 (de 4 vots)
  2. I qualcú me pot dir q puces ha de fer un professor de català, castellà, francès o alemany amb aquest nivell d’anglès?

    Ensenyar l’idioma que imparteix en anglès?

    Jo no entenc res…

    VN:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: +2 (de 2 vots)
  3. Pens que no s’ha d’acceptar el que diu aquest personal simplement perquè diuen que governen i que tenen la llei al seu favor. Com que cobren de la resta de ciutadans, ens miren per sobre de l’ombre i es creuen que poden fer i desfer sense consultar res, es creuen els nostres “jefes”.

    L’anglès és una opció laboral, no és una necessitat bàsica ni per a primària ni per a secundària. En tot cas com a optativa a partir de 3r o 4t d’ESO.

    L’anglès de un cert nivell a Mallorca, comunitat que viu bàsicament del turisme, és sols necessari per un reduït grup de persones : guies turístics, recepcionistes d’hotel, serveis d’urgència, informació turística, interpret d’hospital, encarregats/es de locals d’un cert nivell. La resta : taxistes, cambrers/es, venda de tickets, dependents/es de tendes i comerços, guixaires, mecànics, ………. 200 paraules en anglès i poc més.

    Ens volen fer gastar una quantitat de recursos, diners, temps energies per a no res. Per moda, perquè les grans empreses ho demanen i així poden enviar qualsevol dels seus empleats a qualssevol lloc del mon, amb els nostres doblers els hi solucionam una de les seves necessitats.

    Posar una llengua pròpia al mateix nivell que una llengua estrangera és simplement intentar eliminar-la. És un absurd, i aquest personal ho sap. Si si poguessin eliminar els que pensen en català ho farien. No en deixarien ni un, són així, i aquesta és el la seva forma de pensar
    .
    D’aquí un dos o cinc anys la llengua comercial serà el xinés o el rus, i que farem? tornarem refer l’anterior o tendrem castellà, català, anglès i xinés?

    Pensen que governar és fer el que volen. Si van en contra nostre, en contra del poble no són el nostre govern, són el nostre enemic.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: +3 (de 9 vots)
  4. És clar que la Conselleria farà un bunyol amb el TIL, perquè és difícil que es puguin fer classes decents en anglès si en general els docents no estan preparats i motivats per fer-ho.

    Per altra part, a mi sí que me pareix necessari tenir un bon nivell d’anglès per qualsevol persona que visqui a aquest país i, per tant, s’ha d’ensenyar als centres educatius. El que no me sembla necessari per viure aquí o a Europa és haver d’aprendre el castellà. Diguem-ho clar, el castellà l’hem d’aprendre obligatòriament perquè som espanyols a la força.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: +1 (de 3 vots)
  5. serafí… Enhorabona pel teu article!
    La Plataforma Crida l’ha incorporat a la seva pàgina i està tenint centenars de visites!

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)
  6. … a les reunions amb directors, el Sr. Ferrer, també va deixar algunes perles, com ara: “quan els mestres no tinguin el nivell adequat no passa res si els nins aprenen en SPANGLISH” … o “que si els mestres no saben anglès ho poden aprendre amb els infants, al mateix temps” …
    AIXÒ és el nostres DG d’Innovació i la veritat és que innovador ho és però … vaja quines innovacions.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: +4 (de 4 vots)
  7. Crec que el bessó de la qüestió és emprenyar als docents sigui com sigui. Retallades de sous, deutes en el pagament del material i auxiliars, menyspreus constants de cap a la professió, retallades en personal… coses que d’una forma o altra també fan minvar l’educació dels infants. Vaja des del meu punt de vista això de l’anglès just és una excusa per ofegar-vos/nos més.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: +3 (de 3 vots)
  8. GRÀCIES .!!!Faig feina a una escola pública . El tema de l´anglès no em pareix malalment a mig plaç és a dir amb un plaç raonable per a tots a l´hora d´aprendre´l. Per posar un temps , deu anys, dotze…?. Jo tenc la sort de tenir un bon nivell d´anglès (parlat no però el llegeixo bé i no em costa entendre´l) així que supòs que amb un any m´ho hauré tret . I què passa amb la gent que va estudiar francès , la gent que té un anglès rovellat perque pus mai més n´ha tornat a fer d´ençà que tenia vint o devuit anys?. Em pareix VERGONYÓS . No només això , les retallades , manca de beques , dinners que deuen , minva de suports , el tema de la llengua etc etc etc . Fa 13 anys que estic a l´escola pública mai no hagués cregut quan vaig començar que veuria el que veig i no únicament a nivell educatiu. De totes formes un altra matís s´han de millorar moltíssimes altres coses a nivell educatiu abans d´implantar aquest tema.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: +1 (de 1 vot)
    • Gràcies a vosaltres :). A mi tampoc em pareix malament que s’ensenyi anglès a les aules (potser a infantil és massa prest) però el termini que han donat és inassumible.
      A més quan hi havia aquesta classe de canvis a altres professions, es solien facilitar els processos: cursos al mateix centre a on es treballa, convalidacions, horaris adaptats… en aquest cas no, apunta’t a l’Escola Oficial d’Idiomes i ja t’espavilaràs!.
      Per altra banda, com fan comptes assumir totes les matriculacions que tendran els anys vinents aquestes escoles d’idiomes, si només amb els mestres d’un centre ja cobriran la quota màxima d’alumnes?

      VA:F [1.9.22_1171]
      Puntuació: 0 (de 0 vots)
  9. És vergonyós el nivell d’anglès dels nostres alumnes en comparació als alumnes europeus…no sé si obligar a tenir-ho al professorat ajudarà, però no es pot continuar eternament a la coa d’Europa en educació i en nivell d’anglès…els profes d’altres països ens donen en cullereta!!!

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 2 vots)
    • El que molesten d’aquest cas en particular són les formes. Com un comentari anterior ha dit “volen començar la cassa pel teulat”.
      A banda aquí s’ha de tenir en compte una altra cosa que és l’absolut domini mediàtic que exerceix el castellà.
      No tenim el nivell d’anglès que hi pugui haver al nord d’Europa però tenim el del castellà, fins al punt que molta gent que te com a llengua materna el català sap tant o més castellà que un que té per llengua materna aquest idioma.
      El problema és que als països a on es “cou” tot, el primer o segon idioma és l’anglès: Estats Units, Anglaterra, Alemanya, Països Baixos, India, Xina… amb l’anglès hi pots negociar amb tots ells tranquil·lament, no és així amb el castellà.
      Com bé tu saps per aprendre un idioma una de les coses més importants és col·locar l’alumne dins un entorn propici per aprendre l’idioma de la forma més natural possible (immersió) i això aquí és molt difícil, ja que no hi ha un interès real per afavorir l’anglès (tampoc per afavorir l’educació), si no que es posa com excusa per arraconar un poc més l’idioma propi posant-lo al nivell dels idiomes estrangers.
      Estic amb tu que hauriem de tenir un millor nivell d’anglès, però també estic segur que els docents fan més del que poden amb els mitjans que tenen.

      VA:F [1.9.22_1171]
      Puntuació: 0 (de 0 vots)
  10. Bones, enguany m’he d’inscriure per primer cop a la llista d’interins, sabeu si ja hauré d’acreditar el B2 d’anglès o encara no fa falta?

    Moltes gràcies

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)
    • No és q te faci falta o no, és q els altres te passarn davant i no tendràs feina. Te convé acreditar-ho al més aviat possible però a les llistes supòs q t’hi deixaran apuntar

      VA:F [1.9.22_1171]
      Puntuació: 0 (de 0 vots)
      • D’acord, gràcies. Vaig acabar l’any passat amb el model antic , de fet, amb el nou grau d’educació primaria els que acabin tampoc el tenen si no van a l’escola oficial d’idiomes. No poden portar a terme mesures així un dia per l’altre.

        VA:F [1.9.22_1171]
        Puntuació: 0 (de 0 vots)
        • En principi s’havia sentit a dir que s’exigiria als interins a partir de l’any escolar 2014-2015, ara en canvi n’Onofre Ferrer m’ha dit al seu twitter @nofreferrer “el B2 es una imposició estatal de l’època ZP i no se com parles de termini de preparació si encara no està establert!!”. Vaja, ara resultarà que això també és problema de “l’herència rebuda”.

          VA:F [1.9.22_1171]
          Puntuació: 0 (de 0 vots)
          • Hi ha una dita mallorquina que diu: “Deixau pixar es mul” i això és el que ara ens toca fer. El Consell Consultiu s’ha pronunciat a favor del text del Govern amb algunes prescripcions com la consulta als pares (que no considera oportuna), les habilitacions provisionals (que he entès que poden ser motiu de discriminació a l’hora d’establir l’exigència de la titulació), o la manca de consulta preceptiva a la UIB. Ara el Govern haurà de valorar que en fa amb aquest informe i si modifica o no l’esborrany de decret. Per cert, he de dir que l dictamen del Consell Consultiu s’ha aprovat per 5 vots a 4 i amb vots particulars de 4 dels 9 membres. També he de dir que la votació es va fer sense que hi fos present el membre número deu del Consell que havia mort fa uns mesos. Curiosament la seva vacant va ser coberta una vegada que s’havia produïda la votació. Els comentaris polítics diuen que si hagués estat present el Sr. Pedro Aguiló, el resultat podria haver estat 5 a 5 i forçar el vot de qualitat del president de l’organisme, el Sr. Rafael Parera.
            La convocatòria d’interinitats es posa en marxa el proper dilluns, 22 d’abril i si en aquell moment la normativa no està publicada no es podrà exigir cap titulació al professorat. Una vegada estigui publicada al BOIB hi haurà els terminis per interposar els recursos corresponents davant la Conselleria o davant els jutjats. La meva opinió personal és que aquest decret voreja la legalitat i me crida molt l’atenció veure com a l’esborrany definitiu la Conselleria ha obviat moltes referències a la legalitat vigent que apareixien reflectides al primer esborrany (Estatut, Llei de Normalització Lingüística, Sentències del Tribunal Suprem i del Constitucional, …)

            VN:F [1.9.22_1171]
            Puntuació: 0 (de 0 vots)
  11. Després de llegir la composició del Consell Consultiu crec que el comentari referent al Sr. Aguiló no és procedent. Es va votar el dictamen per 9 consellers perquè el desè no havia estat nomenat, però el Sr. Aguiló ja formava part del COnsell i signa el vot particular. Disculpau l’errada.

    VN:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)
  12. Ara ho he aclarit: El Sr. Pedro Aguiló Monjo ja formava part del Consell Consultiu i signa el vot particular. El Sr. Pedro Aguiló Crespí fou nomenat amb posterioritat a la votació del dictamen.

    VN:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)
  13. No he llegit tots els comentaris i no vull repetir cap informació. Simplement m’ha fet gràcia veure un tema de queixa general (que per una part la veig lògica) ja que imposen un sistema que no es pot abasta i que tècnicament necessites 4 anys per aconseguir. Per altra banda…he de dir que tècnicament (i dic tècnicament per que una cosa és teoria i la altra és pràctica) quan s’acaba el batxillerat un te el nivell B2 d’anglès, per tant es suposa que tan sols fent un examen ja ho tens oficialment acreditat.
    Entenc la inutilitat de que un mestre de català o castellà sapi anglès però vist així tampoc fa falta que sapi sumar ni restar, que no sapi res d’història (no específica), per no dir filosofia o altres…
    Arribat a aquest punt absurd del meu plantejament afegiré que quin sentit te aprendre (ara des de la perspectiva de l’alumne no del professor) qualsevol assignatura més enllà de les justes necessitats? Llavors farem que a algú només fes com a assignatura matemàtiques tota la vida, historia tota la vida… crearíem grans professionals però amb limitació de coneixement.
    Es absurd el que he plantejat però també és absurd queixar-se per l’exigència un coneixement que es suposa que un ja té… i si el coneixement adquirit s’oblida.. com a mestres hauriem de posar remei al sistema de transmissió del coneixement.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 2 vots)
    • Ara potser surtin de Batxillerat amb aquest nivell que tu dius… però fa uns anys no era així ni molt manco. I demana-li ara tu a un mestre de 50 anys que en un any es tregui aquest nivell… A més, per què per al reciclatge de català als mestres es donava un marge de deu anys i per l’anglès només un? Les coses, si es fan, s’han de fer amb temps i planificació (no dic que ens donin deu anys, però perquè vegis la diferència en què han tractat ambdós temes).

      Sobre que un profe de llengua tampoc “ha de saber sumar ni restar, que no sapi res d’història per no dir filosofia o altres…” no és gens cert. Com a professor de català “sumar i restar” l’aplic per fer la mètrica dels pomes; història per fer les cròniques medeivals o contextualitzar qualsevol moviment literari; filosofia per donar en Ramon Llull… així que com pots veure tot em serveix més que l’anglès.

      Jo no dic que no me faria cap profit tenir anglès B2 (tot en fa realment), però obligar-te a acreditar nivell d’anglès per donar classes de català és com haver d’acreditar saber fer paret seca per ser pintor. Ja li vendria bé al pintor saber paret seca (un coneixement més), però d’aquí a no poder exercir de pintor per no saber fer paret seca… hi ha un món.

      VA:F [1.9.22_1171]
      Puntuació: +1 (de 1 vot)
    • Quan una persona estudia una carrera: Història, Física, Matemàtiques, Filologia (la que sigui), … ho fa per especialitzar-se.
      Normalment aquestes matèries estan en constant evolució i any rere any sorgeixen coses noves que el professor ha d’aprendre si no vol quedar enrere.
      El que planteges no té massa sentit (des del meu punt de vista), si una persona es dedica a allò en concret pot arribar a saber bastant d’altres matèries, però difícilment podrà canviar de matèria d’un dia per l’altra.
      En principi els qui han d’aprendre un poc de tot són els alumnes durant infantil-primària-E.S.O. , si estudien més llavors ja han d’escollir especialitzar-se en qualque cosa. Com diu en Pau, un pintor pot arribar a ser bastant bo fent paret seca, però en cap cas en sabrà més que aquella feina que ha fet durant tota la seva vida.

      VA:F [1.9.22_1171]
      Puntuació: 0 (de 0 vots)

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada