Pregó de festes Son Carrió, Maig 2013

Aquí teniu el pregó que en Miquel Font Molinet va fer ahir per inaugurar les Festes de Son Carrió. Està fet tot un artista aquest jovençà!!!

Carrioners i Carrioneres,

senyor batle, ajuntament

nouvinguts i bona gent

donam  el “sus” a les festes,

recents llamps quines quimeres

m’han dit de fer el pregó

miraré de garbaró

pens  que la millor manera

per jo una cosa d’aquesta

és mirar de glosar-ho!

 

Serà el primer pregó

que faig dins la meva vida

abans en deien la crida

a l’església és el sermó

crec que no està lleig dir-ho;

per jo és una sacsada

grossa, és una passada

miraré no fer falló

em teniu per glosador

forta pot ser  l’esquitxada.

 

Quan em varen convidar

vaig pensar, i què he de dir

que ningú hagui sentit,

a tots els padrins contar?

La història que aquí hi ha

ja sabeu que és joveneta,

quasi parteix de l’església

quan la varen acabar,

tot el poble se va alçar,

vuit anys  la tengueren dreta.

 

Hem de saber d’on venim

per partir bé cap a on anam,

amb nosaltres tots veuran

que estimam  lo que tenim,

així tots junts ens sentim

ser baules d’una cadena,

caminar junts i mà estreta

tot un poble construïm,

cadascú contribuÏm

amb la nostra grapadeta.

 

 

 

Ser d’un poble imprimeix,

ens dona un cert carácter,

ens ha d’imposar respecte

amb tot el que exigeix;

per jo això requereix

créixer, servar, i estimar,

i mirar d’educar

com allò que en defineix,

estimar lo que un és

per  poder-ho ensenyar.

 

Quan un és del lloc on és

moltes coses això implica,

ser d’un poble significa

implicar-se amb tot el pes,

defensar amb tot alè

llengua, tradició, cultura…

tot amb la seva mesura,

sols així res empobreix,

al contrari, s’enriqueix

ser de fulla que no muda.

 

Som qui som per un parlar,

és la llengua que ens fa entendre,

veure el món d’una manera

és lo que carrioner fa,

ara per que quedi clar

vos ho dic en mallorquí,

que si hem nascut aquí

tots som fills del català,

volta de fulla no hi ha,

així idò,  hem de morir.

 

Carrioner és l’expressió

més sublim que ens fa poble,

carrioner és un ca nostra,

és allà on hi cabem tots,

carrioner amb esperó,

però d’un gall que no vol brega,

perquè amics meus podeu creure

que això ens farà més nobles,

ser persones més humanes

mirant sempre amb il·lusió.

 

Carrioner és batec noble,

fan que el  poble sigui el que és

els Melés, Pi, Ses Doretes,

els Xorigs, els de Sa Clova

de Sa Punta,  de Can Fava

Ses Negretes, els Gelats,

Cas Mossó, en Foradat,

Ca na Mac, Bala,  Pistola

de Son Fort i de Sa Cova

també qualque Mossegat.

 

Ses germanes de Son Penya

n’hi ha de Son Carrió vell,

Meco, Ritos, Son Tovell

de Can coll  a Son Sureda,

Son Violí, Manxos i  Tenge

Estellenc i  Galiana

Randes, Mores i Cotana,

Torre, Pusses i Fontpella

Neules i els de Son Neula

sa taringa no he acabada.

 

De Mureros, Ses Talaies

Fontes, Llullo,Picarol

Salera i Caragol,

Moliners, Pitxoc,  moragues

Solles, Misteres i Jaques

Dida, Prim i Capirró

Buscos,Coques ,  Bosquerró

Rumeros, Mengos i Coixes

Beato, Vent, Ses Barrales

d’és Racó i Carrió.

 

Mac, Confit, de Cas Clavet

Calafat, Lluent, Rostilles

Corona, Vicento i Sintes

a tots voltros jo me dec

així ho pens, ho dic, ho crec,

i el meu cor  s’emociona

quan record amb veu  pregona

en el tio Miquel Tito

i es padrÍ des Molinet

ells han fet que sigui qui som

i la vida m’acaronen.

 

Carrioner  és la fesomia

cada rostre es oportú

el batec de cadascú

és el que li dóna vida.

Son Carrió és vida senzilla

es de tarannà tranquil,

no és de carácter esquiu

ni la vida se complica,

aquest es el dia a dia

que no perd agulla ni fil.

 

En Llorenç ens ven el pa

na Mónica que va a missa

a l’escola cridadissa

els al·lots han de  jugar…

plaça els divendres hi ha

pollastre, roba, verdura

el dia a dia poc muda…

si un tard vol arribar

es tren  pot anar a esperar,

que es Govern ja l’ha fotuda!

 

Aquest és el joc polític

un diu sí, l’altre diu no

i  llavors la corrupció

ja se converteix en vici.

Mentrestant tots dins la crisi

el poble ens endinsam,

a Son Carrió contemplam

s’estació, obra aturada

i sa vista esqueixada

en veure aquell  edifici.

 

Dins el forn bulla ja hi ha

dones que tenen xerrera

Uep! jo era sa darrera,

també solen mermular

és d’això que han de parlar

que si fan i deixen fer…

això sí que les va bé

per sa “garrrova” esmolar,

llavors  s’han de confessar

que es precepte així ho convé!

 

I m’han dit a dins es forn…

en això jo ja ho sabia,

bon dia que fa sa tia?!

el som vist dins cas patró

com alçava bé es tassó!!…

Jo ja havia avisat

que si feia un glosat

si partia esquitxaria

no tenc bona punteria

i no mir qui és s’esquitxat.

 

A la fi arriba el maig

i la festa ja esclata,

es coret que fort exhala

enguany jo vos faig de saig…

és programa preparat

i tot això és  un trui

sa sang que a tots mos bull

les festes han arribat,

nervís tots en duim un sac

enllestit, es poble a punt…

 

Es batle amb so mobilet

per amunt i per avall

sense casco, és igual

fa més planta, està més bé

llavors hi ha un renové

es tickets de sa torrada

na Catalina estressada;

ara me crida un firer

espera que fumaré

en que sia una calada.

 

La remor dels paparins

carrer, plaça engalanada

per enmig una gentada

tots disfrutam, tornam  nins.

L’emoció corre per dedins

més íntima, personal

la vivència individual

de cap a peus la sentim,

i tots plegats la vivim

d’una manera genial.

 

Que la festa és cabdal

se  fa  nova, genuïna,

el pregó, torrada, fira

que la festa no és igual…

endavant, que tot ja val

que la festa la sentim

alçem la copa de vi

en el cor una explosió

i llavors exhalació

que la festa és aquí…

 

De la festa en sent olor

la sang bull, el cor esclata

endavant, junts cada passa

poble de Son Carrió.

Per a jo ser glosador

és servar la identitat,

estimar amb dignitat…

llengua, cultura i tradició,

així el poble pren valor

i no perd lo que ha llegat.

 

Si anit som aquí damunt

enfilat en el balcó,

poble de Son Carrió

dic amb sentiment profund:

caminem, anem punt per punt

siguem sempre aquells que som.

Carrioner i glosador

fill d’un poble que m’estima

29 anys són de vida

aquest és el meu pregó,

per jo ha estat un honor;

amb veu pregona vos dic

que la festa ja és aqui!

Amics, família, companys…

Bones festes, per molts anys

VISCA SON CARRIÓ!!!

 

 

 

 

 

 

Miquel Font Rosselló

maig, 2013.


2 comentaris a “Pregó de festes Son Carrió, Maig 2013

  1. Retroenllaç: Vídeo del pregó de les Festes de Son Carrió | card.cat

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada