LSG – L’espina

A vegades passen coses que, des de la distància resulten difícils d’entendre i encara més d’explicar. Independentment de l’aspecte ideològic, un més progressista i l’altre més conservador…¿Quines motivacions degué tenir Mn. Galmés -en el moment de la publicació de Flor de card, misser i persona de reconegut prestigi literari i personal- per fer el que s’entendria com a referència directe a Gabriel Carrió?. ¿De quina manera, o a través de qui, se n’adonà i quina va ser la primera reacció del Secretari?. Resultà volgut o casual?
Cert és que la nafra va resultar de llarga durada. De banda el posterior aparellament com a “fills il·lustres”, personalment ho vaig poder constatar al treballar, alhora, amb un renebot del capellà i amb el gendre del que havia estat secretari, en una primera etapa, en els anys en que es situa la contarella (1891-1899). ¿Hi deu tenir alguna cosa a veure el pas per la secretaria de l’Ajuntament de Salvador Galmés Soler “Segretariet” (de 1900 a 1910), cosí del capellà?. Vist amb la perspectiva del temps, ¿s’hauria de considerar una possible errada que creà més osques que beneficis la descripció de Salvador Galmés?. ¿Facilitar l’identificació de persones concretes aporta alguna cosa a la contarella?
Vegi’s com ho conta:

A la darreria del maig n’Angelina era anada a jornal d’arrabassar faves per es Nin d’es Molí… /…de llavors ençà no es podia treure del cap En Jaumet, que es Nin rondejava sa estimada.
/….era un peu vell a on l’empelt d’una amor jove no hi aferraria; i això ho endevinava En Belluguins, a més que deien que deien si, temps enrera, havia o no havia esflorat un lliri camperol trepitjant després la flor i rebutjant el fruit.
Per aquest caire en Jaumet estava tranquil; però n’hi havia un altre de mes flac, més tèrbol, on el jove no hi destriava clar: es Nin era ric. Tenia un molí de vent amb set o vuit quartetrades de terra, i per afegitó era ben considerat, o mes tost temut, dins el poble, pel seu caràcter jeroglífic i misteriós, que l’enrondava de cert prestigi de braman entre la gent més ignorant que ell, fins al punt de motivejar-se si el farien Secretari de l’Ajuntament, encara que fos tan poc lletrut com qualsevol altre.

Mots (DCVB):
|| 2. Més tost: més aviat, amb preferència (a una altra cosa suposada com a possible); cast. más bien.
ENRONDAR v. tr. 
Enrevoltar, circuir (Gir., Empordà); cast. rodear.
BRAMAN m., neol.
Persona de la casta sacerdotal entre els hindús; cast. bramán.
MOTIVEJAR (o motiuejar). v. tr. 
|| 2. refl. Motejar-se, dir-se insistentment (Mall.); cast. rumorearse.

Deixa un comentari