Amb aquesta entrega es passa de la lletra “d” a la “e”.
De banda les belles, tangibles i fortes descripcions que conformen la prosa de Salvador Galmés (“desplegant l’entorcillament del drap, en forma de ble”,”… sorollosa com una inmensa caldera de pega en ebullició”) en voldria destacar dos aspectes:
Un de caire filosòfic quan es refereix a l’energia torbadora que edifica destruint.
I l’altre el localisme que mostra el DCVB quan desscriu el ball “En la festa major de Sant Llorenç des Cardassar”
Com s’ha vist, de totes aquestes petites entregues de paraules galmesianes se’n pot treure que ena ajuda a conèixer, un poc més, es capellà Capirró.
De l’entrega d’avui en voldria destacar tant el lleguatge contundent. “en vaga discordança qualque udol de ca”, “bollidissa argentina”, “ratxa revolucionària”… com la dolçor d’altres aportacions: “”l’expansibilitat de la passió”, “misteriosa dinàmica de l’amor”…
També voldria destacar una característica social d’aquell Sant Llorenç fonamentalment agrícola, les agrúpacions (“pandilles”), úniques i separades per sexes: “…formava part de la quadrilla dels dimonis boyets…composta de quasi tots els bergantlls de la vila.”
De l’entrega d’avui en voldria destacar el “destrobeir”, paraula fins ara per mi desconeguda, i les “poc usades”: desvarietjar, diassa -per assenyalar (dia immediat i ja passat”- i didatge.
El tema de les dides i el seu reconeixement és una qüestió que, com a poble, tenim encara pendent. Sortosament la tasca i professió corresponen a temps passats, però la seva incidència social i econòmica va ser important i fa part, encara, de les arrels d’algunes families llorencines.
A la fí!. Després de 15 anys de feina, d’anades i vengudes , s’ha inaugurada la “Casa Blai Bonet. Centre de poesia” de Santanyí. La premsa digital se’n va fer ressò (arabaleras.cat,)
Blai Bonet va ser un dels molts lletraferits que en feren costat en aquella I Setmana Cultural en honor a Salvador Galmés. No li havíem demanat cap escrit -tampoc sabem si hi hagués accedit- per al “Flor de Card” extraordinari, però va venir a algun dels actes programats, va estampar una bella frase en el Llibre d’Honor del Club i veient les pel·lícules de Miquel Rosselló es va oferir per fer un guió d’alguna de les obres galmesianes. Continua
Atès que, amb aquest programa la cursiva, per si mateixa, no destaca gaire, s’ha optat per posar-la també en negreta.
De l’entrega d’avui, particularment en voldria destacar dues entrades, una per considerar-la singularment galmesiana “Singlots reclosos per un coagulament de desconhorts”, d’aquelles que, si més no en una primera lectura., requereixen el diccionari a mà.
I des d’una perspectiva diguem-ne “de desenvolupament” , destacaria el cernut, la intensitat apagada per la distància, sempre recomanable, tant si parlam de pensaments com de sentiments. Continua
Continuam amb la lletra “b” les entrades galmesianes.
D’aquesta entrega, en voldria destacar dues coses. Una, no sempre les paraules que usa Galmés apareixen en el “Normatiu” (casos de “boada”, “boirositat”, “bon-jesús”…).
En el sí del DCVB les referències a Galmés fan part d’una tira de referències, però d’altres n’és referència única.
L’altra, el declivi de les avellanes. Galmés fa referència a les “clovelles d’avellanes bocinetjades”. Em porta al record de les “avellaneres”, persones que, en el Sant Llorenç preturístic i en dies de festa major paraven taula per vendre, entre altres coses, avellanes i torrons. Un dels molts costums perduts.
D’aquesta tercera entrega, malgrat es mostrin paraules en desús o ben poc usades, en voldria destacar dues, per a mi ben desconegudes: adondar i afrós. Com bé es veurà, la riquesa lèxica de Mn. Galmés, a més d’un dels motius de la present secció, serà una constant.
Avui, però, voldria enfocar el “Per afegitó”, molt usat en la parla llorencina del segle passat. Continua
¿Fins a quin punt varen influir sobre el seu caràcter les dramàtiques circumstàncies del seu viure en la primera infantesa?
Es la pregunta que origina el comentari que s’adjunta sobre la vida de Salvador Galmés i Sanxo, el més il·lustre dels llorencins. Continua
Tal dia com avui de l’any 1951 moria a Sant Llorenç, Mn. Salvador Galmés i Sanxo, el més il·lustre dels llorencins.
Els veinats del carrer Rector Pasqual, han volgut fer una petita recordança de confinament, llegint alguns pàragrafs de “Flor de card”.
Com assenyalà l’autor a la introducció de la contarella “No dóna gran cosa més l’agre de la terra!” Continua
Encara recordam el sentiment d’indignació, el cor estret, i també la satisfacció i l’orgull de pertinença, que teniem al sortir de l’estrena de “La dida” dirigida per Rafel Duràn; en una adaptació teatral a cura de la manacorina Maria-Antònia Oliver.
Pere Rosselló Bover a “L’obra de Salvador Galmés i Sanxo (1876-1951)” assenyala:”La dida és una de les narracions en que Salvador Galmés aconsegueix sintetitzar amb una major força dramàtica tota una sètie de conflictes socials i individuals…” Continua
La Comissió de Cultura de l’Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar ha conclòs una de les accions proposades dintre del Programa Municipal Salvador Galmés. Concretament, s’han digitalitzat les Obres Completes d’aquest reconegut escriptor llorencí, les quals conformen tota la seva obra i que es divideix en cinc toms diferents: Continua
Joan Gomila i la companyia Esqueix Teatre durà a terme el proper diumenge, 23 de desembre de 2018, a les 18.00h la representació teatral de l’obra de Salvador Galmés, “El Garriguer d’Infern”, dirigida per Pau Quina.
El preu de l’entrada és de 10€. Recordau que les podeu adquirir de dimarts a divendres de 10 a 14h, divendres de 17 a 20h i el mateix dia de l’espectacle una hora i mitja abans.
A aquestes alçades potser no hi hagi entrades (consulta-ho), però dissabte 19 de gener la tornaran realitzar a Sa Màniga. Si en aquesta data esmentada no poguéssiu apuntau-vos a la llista d’espera que confeccionarem a l’Espai 36 per si un altre dia hi ha l’oportunitat de tornar-la a realitzar.
Continua
Diumenge dia 29 d’abril de 2018, es durà a terme a la plaça de l’Església de Sant Llorenç, una demostració de ball de bot a càrrec l’escoleta de ball Va de Jota i l’escola de ball de bot de Sa Torre.
Serà a les 17:00h.
No us ho perdeu! Continua
El dissabte 28 d’abril a l’Espai 36, a les 19,30 hores, després de la Trobada de bandes joves de música, es realitzarà una conferència sobre Josep M. Llompart, estudiós de l’obra literària de Salvador Galmés a càrrec de Pere Rosselló Bover. Aquesta activitat és gratuïta i està organitzada per l’OCB de Sant Llorenç Continua
Dissabte, 28 d’abril de 2018, seran dos actes que ompliran la programació del centre cultural.
En primer lloc, a les 17h, l’Escola de música de Sant Llorenç ha organitzat una Trobada de bandes joves, que comptarà amb la participació de les bandes de Lloseta, Llucmajor, Petra i Sant Llorenç. Continua
Demà, dimarts, a l’Espai 36 a les 20 hores Joan Gomila i Pau Quina presentaran al públic els seus respectius textos teatrals publicats a la col·lecció Pou Vell: Flor de Card i Sibèria. Continua
A continuació podeu veure el vídeo del sorteig que Card.cat i la Llibreria Rotes Noves va fer per descobrir qui era el guanyador del premi Salvador Galmés. Aviam qui dels tres alumnes que participaven en el sorteig (ja que han estat els tres únics encertants de les sis proves del concurs) se’n du la grossa: na Rosa Aina Pont Pascual, n’Andreu Pont Pascual o na Rosa Adrover Torres. Molta sort a tots tres! Continua
El passat 25 d’abril es va celebrar la diada de Salvador Galmés amb una sèrie d’actes (que després tengueren continuació la resta de la setmana, com la trobada de gegants). Card.cat també va col·laborar-hi i organitzà la lectura pública del relat El garriguer d’Infern a l’Espai 36.
L’acte va anar d’allò més bé, tant per l’assistència de públic com per la qualitat dels lectors, i en quedàrem ben satisfets. A part, l’acte finalitzà amb una presentació d’un servidor de la ruta literària digital del Garriguer d’Infern, la novel·leta que precisament es llegí. Em va parèixer que podria servir per situar i contextualitzar geogràficament el relat, a part d’exhibir el dot de Salvador Galmés per descriure la nostra geografia.
A continuació en podeu llegir els diversos fragments comentats amb les fotos corresponents dels llocs que descriu: Continua