LSG – Festa major

Repassant “Flor de card” resulta ben interessant la descripció que fa Salvador Galmés de la “festa major” de la vila
De banda la denominació “festa major” parla de: corregudes “en el cós” (amb el premi del pollastre), de pal ensabonat, xeremies, venedors ambulants i avellaneres, de la revetla (ball de bot encantat), de bull de festa (entesa per la gent que, cada un amb les seves curolles, passejava pel carrer Major), de murta potejada i mostia i de pols i clovelles d’avellana…per acabar amb el desconhort que deixa quan “sa festa ja és passada”.
Si hi aplicam aquella sentència que assenyala: “tot el que no és tradició és plagi”, ja sabem el que ens podria correspondre.
Vet aquí una bella descripció per gaudir:

“Els sonadors bevien i trempaven els instruments -violí, guiterra i guiterró-, per cdomençar la dotzena.
N’Angelina esguardà el seu estimat amb ullada dolcíssima, teba, inefable de devoció amorosa, i… li semblà sorprendre dins sa mirada lluminosa, un tel de boirina que s’esvaïa com el baf d’una alenada en la lluna d’un mirall.
Ell sortí enmig; ella s’alçà dreta deixant a sa veïnada el ventall i el mocador.
Vestia falda clara, gipó negre amb botonada de coral guarnida d’or que era estada de sa mare (al cel sia ella), manto fosc sobre les espatles, i volant vaporós enquadrant sa abundosa i flonja cabellera, fermada en trunyella a lloure de cinc caps. S’agafà els becs davanters del mantó i els creuà dins la colga de la falda, i després l’extrem de la coa; es passà pels llavis les puntes dels dits, i donant al cos un suau moviment d’ondulació, els braços enlairats en graciosa corba, començà la ballada, al compas dels esclafits secs que produïa la percussió dels dits medis sobre els polpissos inferiors dels polzes.
– Quina pareia!
– Ella és just sa mare, al cel sia!
Ballava assentadament, honestament, amb vincladissa dolça fent voltes senyorívoles de baldufa que no escaraviteja, l’esguard dins el misteri d’una visió delitosa, o perdut dins l’esguard tendre i venturós de son estimat.
Acabaren la dotzena. L’acalorament apressurava la respiració de la jove; son pit es movia en ritme de suavitats ondulants. Recollí el ventall i el mocador, i sortiren del ball

Deixa un comentari