LSG – Els altres: Guillem Colom

Guillem Colom era amic i conegut de Salvador Galmés. En saber del seu homenatge s’hi va abocar: lectura del poema “Al Club Card de Sant Llorenç” en el cementiri (d’on és la fotografia) i un article per al monogràfic de la revista “Flor de Card”: “La poesia epico-lírica en la novel·lística de Mn. Salvador Galmés”

De l’article en són els següents mots:

Dins  aquesta contextura naturalista (abans cita a Zola, Pardo Bazan i Victor Català), exploradora de l’home en funció de la terra, mogut per forces ocultes de la naturalesa, abocat a un paisatge sobre el qual plana una fatalitat irresistible i ensems una humana pietat, és on ens cal situar la novel·lística de Mn. Salvador Galmés. La força de les seves descripcions, tan del paisatge com de les passions humanes, sovint il·luminades de belles imatges i de brillants
metàfores poètiques, unides a un ruralisme essencial que el diferencia profundament dels escriptors costumistes, preocupats únicament per la descripció dels estaments socials, principalment urbans, més que no endinsar-se en les profunditats temperamentals i de les passions humanes, tot fa de la novel·lística de Mn. Galmés una obra altament èpica i més d’un cop arravatadament lírica, com pot veure’s per aquestes breus mostres: (una de Flor de card )

Era la diada de Sant Jaume, un poc abans de migdia.
Dels camps arrostollats s’alçaven bavarades de xafogor enervant com una immensa boada de forn. L’aire flamejava prenyat d’oftalmies. Caldejat pel contacte ardiorós de la terra, sofria extremiments de febre, d’una grogor bullenta, com una mar de sofre volatilitzat espurnejant bellumes.
El firmament, de contorns calitjosos, era blau blanquinós amb rutilacions de diamant

Deixa un comentari