La cançó de la setmana

Després de posar-nos romàntics la setmana passada amb l’excusa del Dia dels enamorats, avui tornam al primitivisme i la salvatgia del vell rock and roll. I per això ningú millor que els autèntics The Ramones.

Au idò… One, two One, two, three, four

Personalment vaig conèixer aquest grup quan de jovenet en Jeroni nostro, el rocker de la nostra colla, em va dur a Manacor a presenciar un concert homenatge a aquesta banda nord-americana. Jo, amb aquest nom tan llatí de Ramones, ni tan sols sabia que cantassin en anglès. Record que aquell dia vaig tenir el luxe de veure el retrobament dels mallorquins Tots Sants (un dels grups rockers més importants de Mallorca, dels quals no vaig poder gaudir per la meva edat) i que tots els conjunts, abans de començar a cantar, cridaven sempre una sèrie de números amb molta energia: Onetwo One, twothree, four… Després vaig averiguar que era el crit de guerra d’aquest ja mític grup.

Just acabar aquell concert homenatge, ja estava demanant els àlbums de Ramones al meu bon amic Jeroni.  Així va començar la meva relació amb un dels gurps de més força i actitud del panorama musical. Ells foren els autèntic líders del moviment punk als EUA i durant tota la dècada dels 70 i del 80 escamparen les sevs notes per tot el món i també la seva imatge: caçadora de cuir, pantalons vaquers esgarrats i caballlera ben llarga.

Com deia, The Ramones són autèntic rock-punk, és a dir cançons directes (de durada generlament curta, de 2 a 4 minuts), lletres clares i punyents, so enèrgic i mínims acords. De fet, és un grup que demostra que la música no només és cantar bé (de fet, ells probablement no passarien ni el primer càsting d’Operación Triunfo), sinó que també és actitud, força i energia damunt de l’escenari.

Com a anècdota, vull dir que el videoclip de plastelina de la cançó Touring fou creat per Jaume Rosselló Cándido (el recordat director de l’IES Mossèn Alcover de Manacor, el qual malauradament ja no és entre nosaltres i que vaig tenir el plaer de tenir com a professor de Dibuix i del qual encara recordo l’esplèndida frase que un dia em va amollar durant una classe: Pau, tu fas retxes amb el compàs o solcs a la terra per sembrar-hi melons?),  Miquel Pou and DC. Moreni (DC & Pow Entertainment) . Aquí teniu el vídeo de la cançó per si algú el vol recordar: http://youtu.be/jocrBRcYAEs

Jo, per la meva part, us deix el vídeo del tema Dou you remember rock and roll radio? , tot un homematge a allò que era la ràdio en aquell temps.

3 comentaris a “La cançó de la setmana

  1. He de dir que gràcies a Viquipèdia he sabut d’aquesta anècdota de Jaume Rosselló, exdirector de l’ies Mossèn Alcover, amb el grup Ramones. Amb això no vull dir que la principal font dels treballs seriosos hagi de ser Viquipèdia però sí que conté els seus avantatges com ara aquestes petites anècdotes que els usuaris van incorporant i sobretot actualitzant i que no trobam enlloc més. Es tracta d’una bona feina col.laborativa que la gent fa a canvi de res.

    VN:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)
  2. Gràcies per fer-me recordar vells temps!! Avui ja és el segon pic, avui matí he passat pel carrer Miguel Arcas!! Te sona d’ algo, no?

    Visca el Rock’n’Roll!!

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)

Deixa un comentari