Resulta tan rica la prosa de Salvador Galmés que, sens dubte, tolera perfectament el joc de l’atzar.
Es tracta de forma prèvia de determinar el paràgraf d’inici (per exemple el 5è) i la manera atzarosa de determinar la pàgina. Sense saber de que va la cosa, es pot demanar a algú un número situat entre el 19 i el 231, primera i darrera pàgina del tom. També es pot anar girant fulles, fent el molinet, fins que algú altre o una alarma digui prou. Ja tenim la pàgina!. En el joc d’ara mateix (tom I de les Obres Completes) ha sotit, la pàgina 168 (correspon a Encalçant). El paràgraf 5è comença…
“Era una promesa?. Ell se’n conhortava.
La mare inquieta i malapler fulgurava esguards de malfiança arribant a excitar la nirviositat de sa filla. Emperò n’Amador no hi parava gaire esment: embegut de la presència d’ella, li xuclava l’esguard, s’amarava dins la claredat de sa mirada i xalava de benaurança, com el tamarell qui sap recollir el vapor d’aigua dins la secor de l’aire i humitejar-se’n voluptuosament.
-Ja arribam!. Quina cosa: un sempre frissa d’arribar per trobar lo conegut, atènyer lo desconegut!. El camí és una cosa sens atractiu, un fastidi d’hores grises: el millor és com brou de lleu.
-Jo no ho trob així. Per mi es cosa dolça com la calentor del fogó en nit de neu.
Sos llavis semblaven inflar-se de reconvencions
-Veu!
L’estació s’atançava. Enntre els qui esperàven ella li feu parar esment en un jove magre, de bogoti ros qui saludava amb la mà
-Es ell! -mermulà amb bellugor temorega
-Ah!. és ell?
I es replega dis els silenci, en un treball de visurament estrany”
El joc es pot allargar fins on hom trobi. A partir d’aquí, millor si també es fa de forma prèvia, es centrarà l’objecte d’atenció: paraules desconegudes, utilització de metàfores, incursió de diàlegs, posicionaments emocionals…
I a treballar s’ha dit!