Més sobre la recollida dels fems

La setmana passada vaig anar al Punt verd per deixar-hi restes de poda i, en arribar, vaig veure que l’entrada del recinte i el carrer que va cap al barri de Corea estaven ocupats per un camió dels que recullen les escombraries, que buidava els contenidors que hi ha a l’exterior. Bé perquè no hi posaven gaire esment, bé perquè un dels contenidors no s’enganxava així com cal al camió (al final l’espanyaren i el deixaren damunt-davall a un recó), la veritat és que la buidada va durar prop de vint minuts, la qual cosa va comportar que en Bernat Nicolau, que no podia passar, els recriminàs que no s’haguessin situat de manera que no impedissin el pas als cotxes.

Aquesta espera, però, va tenir uns resultats esclaridors, perquè vaig poder comprovar que buidaren tots els contenidors dins el camió: els de vidre, els de paper i cartró, els de deixalles, els d’envasos lleugers i els de restes de poda; fins i tot vaig destriar que el mecanisme s’engolia trossos de fusta.

Desconec si era aquesta la primera vegada que ho feien, però crec que no, perquè no se n’amagaren gens, i això que tenien el meu cotxe a només cinc passes enfora. Si és aquesta la pràctica habitual, de què serveix que la gent recicli i separi les restes? És necessari perdre-hi tant de temps si al final tot va al mateix caramull? Se’n cuida, l’Ajuntament, de controlar si tot es fa tal com està establert al contracte? La veritat és que van sortint massa articles sobre la deficient recollida dels fems, i els espais que hi ha vora les pistes de pàdel, ran l’antiga caseta de la Creu Roja o prop de l’espació estan molt lluny d’esser exemplars. I no en parlem de la neteja dels carrers o de les herbes dels empedrats. No anam.

Un comentari a “Més sobre la recollida dels fems

  1. A jo no em ve gens de nou que ho mesclin tot. Al punt de recollida de Ses Rotes Noves cada dia antes d’anar-men a fer feina he de escombrar tots els vidres i fems que hi ha pel terra de quan buiden els contenidors. “Entre la veïnada i jo duim 11 parxes canviats, qui mos paga a nosaltres canviar els parxes per sa mala feina d’uns altres.
    El contenidor de l’orgànic hi tiren els fems sense borsa, imaginau el xarop que surt, l’olor que arriba fins a ca nostra. I no dic més, per que es una història de mai acabar.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: 0 (de 0 vots)

Deixa un comentari