Crònica de la conferència de Jeroni Galmés

Satisfets, molt satisfets; així vam quedar els organitzadors de l’esdeveniment, Card.cat, després de la xerrada del biòleg llorencí i doctor Jeroni Galmés. Primer, per l’assistència de públic (més de 60 persones, la qual cosa va fer que la sala ens quedàs petita); i després, per la qualitat del conferenciant, que tractà temes espinosos (ecologia, pseudociències), sense pèls a la llengua i amb convenciments científics. 

Durant una hora en Jeroni ens informà del que eren realment els transgènics i els avantatges que podien suposar per a la societat ; intentà esborrar la mala fama, segons ell, injusta que la societat els posa a causa de la pressió dels lobbies ecologistes; deixà clar que l’agricultura ecològica també té els seus inconvenients i que no tot són “flors i violes”; i declamà per una normativa menys restrictiva de la Unió Europea respecte a aquests productes ja que tots ens en podríem beneficiar.

Començà l’envit amb contundència, així com ell li agrada: “És preocupant veure com en els darrers anys ressorgeixen amb força velles pseudociències, abandonades a principis del segle XX, basades en creences esotèriques, en forces vitals o en energies positives. El llistat seria interminable: astrologia, aromateràpia, acupuntura, shiatsu, reflexologia, telepatia, cristaloteràpia, espiritualisme, magnetoteràpia, cerealogia, creacionisme, homeopatia, naturopatia, quiropràctics antivacunes, hipnoteràpia o l’antroposofia en la que es basa l’agricultura biodinàmica o les escoles Waldorf”. Això sí, reconegué que part de la culpa és del món científic i la seva falta de comunicació amb la resta de la societat, la qual així pot ser molt més manipulada.

Després es lamentà que per molts “darrera de la biotecnologia agrària, les modificacions genètiques i els cultius transgènics hi ha alguna cosa malèfica, nociva i perjudicial” i que  per a un entusiasta de l’alimentació natural, els transgènics hagin de ser la gran amenaça mundial.I això que per molt que diguin els naturistes, realment “no hi ha res natural en l’agricultura”, i “així com no hi ha agricultura natural, tampoc hi ha aliments naturals, i totes les espècies cultivades són absolutament artificials”.Ho demostrà, com a científic que és, amb diversos exemples, com ara d’unes pomes, síndria, plàtan…

Remuntant-nos a la història de l’agricultura, recordà que “per domesticar i millorar genèticament els cultius, l’home ha emprat essencialment dues tècniques tradicionals:  la millora per creuament sexual i la modificació genètica”. I no ha passat absolutament res, ans al contrari… Relacionat amb això recordà que “un transgènic és aquell organisme que té un gen provinent d’un altre organisme integrat en el seu genoma. La seva obtenció és possible gràcies a la universalitat del codi genètic, que permet que un gen d’un organisme sigui traspassat a un altre organisme i funcionar, dotant d’una nova característica a l’organisme que l’ha rebut”. Irònicament l’agricultura ecològica no permet l’ús de varietats transgèniques, però sí d’aquelles obtingudes per creuament o per mutagènesi.

En el següent bloc el biòleg llorencí s’aturà a desmuntar mites i prejudicis sobre els transgènics intentant aportar fonaments científics (“la meva opinió realment no importa” es va cansar de repetir “si no té fonaments científics”):

– Els transgènics són perjudicials per a la salut dels consumidors

– Els aliments transgènics causen al·lèrgies

– Els transgènics presenten un impacte negatiu sobre el medi ambient

– Els transgènics estan en mans de grans multinacionals.

Com desmuntaria aquest darrer mite era el que més curiositat em suscitava i, precisament, va ser l’únic que va reconèixer ser cert. Però amb un parell d’aclariments:

– Els productes ecològics que veim al mercat degudament etiquetats com a “ecològics” també tenen les grans empreses a darrere.

– A causa de les restriccions a la UE amb els transgènics (en part gràcies a les pressions dels lobbies ecologistes) per comercialitzar un producte transgènic necessites una inversió de milions i milions d’euros i esperar  molts anys de proves. I que endevinau qui són els únics que es poden permetre una cosa així? Efectivament, les multinacionals.

Acabà la conferència amb una reflexió que dóna molt a pensar: “Enlloc de preocupar-nos per quina tècnica s’ha emprat per millorar un cultiu, les nostres preocupacions haurien de ser assegurar prou aliment, segur, de qualitat, el benestar dels agricultors i al menor impacte ambiental possible. Tenint en compte que les previsions indiquen que la necessitat d’aliment es duplicarà al 2050, aquest és el gran repte del nostre temps. Òbviament que aquest enorme repte requereix d’accions multidisciplinars, incloent actuacions polítiques decidides per assegurar una distribució més equitativa dels aliments. Els transgènics no són la recepta màgica per resoldre per sí sols aquest immens repte, però sí que podem sumar a la solució. Celebrem la innovació científica i usem-la en aquest profit.”

Després, per acabar,  hi va haver una sèrie de preguntes dels assistents, que en Jeroni va contestar gustosament, i finalment Card.cat li va fer entrega d’un detall per la seva assistència a l’acte: una panera de productes, ironies de la vida, ecològics i casolans (de transgènics encara no en sabem fer).

Esprem que aquesta hagi estat la primera passa per dinamitzar la vida cultural del poble mitjançant Card.cat. Esperem que la propera, amb l’arribada de la calor, vagi igual de bé i sigui tan interessant com aquesta. El nostre terme (Sant Llorenç, Son Carrió i sa Costa) està ple de gent que val la pena escoltar.

A continuació us deixam algunes fotos de la conferència i el vídeo pels que no hi vau poder assistir:

 

Imatges: Serafí Lliteres i Pau Quina

Vídeo: Serafí Lliteres

Un comentari a “Crònica de la conferència de Jeroni Galmés

  1. Dins de la devoció que sentim per la nostra feina, en la recerca de progrés científic, el fet que ens convidin a donar a explicar els nostres resultats és motiu d’orgull i ens empeny a seguir en el nostre esforç. El mateix passa quan et demanen que ofereixis una xerrada de caire més divulgatiu, com la de divendres passat. No és cap exageració dir que la satisfacció que vaig sentir ahir, pel fet de ser convidat a donar-la al meu poble, supera qualsevol altra prèvia d’aquest caire, per molt prestigiós i llunyà que fos l’event.
    Per un bon divulgador científic, el màxim plaer deu consistir en ressoldre inquietuds d’altres a partir de raonaments científics. Personalment, m’apassiona topar amb discursos que fan trontollar els meus convenciments de base, per allò de l’essència del prejudici. El que no m’esperava és que una panera casonala (sense segell ecològic) actués en forma de tsumani…
    Així com fa 10 anys fou en Guillem Pont, ahir fou la pregunta den Josep Cortès que me va deixar una espineta clavada. La seva pregunta (per què a Europa només hi ha un cultiu transgènic autoritzat?) és més profunda del que aparenta i del que va saber respondre el conferenciant (que únicament va fer referència als poders econòmics). De camí a casa, vaig estar donant voltes a la pregunta i com el conferenciant hauria d’haver completat la resposta i vaig acabar pensant en un cercle viciós que es retroalimenta a partir d’aportacions de poders econòmics, polítics, activistes i mitjans de comunicació. Em vaig demanar, i els científics, hi pinten res? Potser el seu paper sigui rompre aquest cercle. M’agrada pensar que les coses van a millor i, encara que menys que el que seria desitjable, apareixen polítics com en Juan Segovia, promotor de l’àrea de ciència a Izquierda Unida que fer una proposta valenta i basada en evidències científiques (http://www.eparquiodelgado.com/index.php/ecologismo-y-transgenicos-una-propuesta-desde-la-izquierda/). Val a dir que la seva publicació fou retirada de El Mundo Obrero i ell objecte de fortes crítiques des de la seva organització. Més èxit va tenir un altre militant del mateix partit, en aquest cas respecte de l’homeopatia (http://esmateria.com/2012/12/27/una-voz-politica-contra-la-pseudociencia/). En aquest àmbit, avui mentre berenava m’he topat amb una altra notícia esperançadora (http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/cercador/?items_pagina=15&profile=videos&text=homeopatia, http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/quina-es-la-situacio-de-lhomeopatia-a-lestat-espanyol/video/5639788/).
    Sovint els periodistes ens demanen, a partir d’un treball complex, que els donem unes poques frases a mode de titular. Aquí teniu el de divendres: quan algú t’argumenti alguna cosa, acostuma a demanar “i tu com ho saps?” Si no te contesta, no t’ho creguis mai.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: +4 (de 4 vots)

Deixa un comentari