Veus sàvies

Baltasar Garzón sempre ha estat un personatge que ha despertat la meva admiració. Sempre me passa amb la gent que gosa enfrontar-se als poders fàctics (di-li Garzón, el jutge Castro, Julian Assange…) a pesar de les conseqüències (tothom sap on està reclòs Assange,  la campanya de desprestigi que va haver de sofrir el jutge Castro o com van llevar-se del mig el mateix Garzón).

Per això m’interessava sentir què pensava del “tema català”, sobretot pels temes judicials (com a magistrat n’és un expert), però també per tot en general (i tenint en compte que ell d’independentista té ben poca cosa, de fet es declara “universalista antifronteres”).  Tant de bo per devers Madrid hi hagués més gent que pensàs com ell. Segurament no s’hauria arribat en aquesta conflictiva situació.

Vet aquí, idò, algunes de les perles que li vaig sentir dir l’altre dia sobre el tema (concretament a La Sexta):

-“El resultat del referèndum no pot ser considerat vàlid”. En això hi estic d’acord. Encara que fos a causa d’actors externs a qui ho organitzava (en aquest cas la Policia enviada pel Govern espanyol) el referèndum va ser un caos, una batalla civil per poder votar. En aquestes circumstàncies idò (gent que no va poder votar, gent que no hi va anar per considerar-lo il·legal, sufragi universal impossible de controlar…) no poden considerar-se molt vàlids els resultats, per molta bona fe que tenguin (de fet, ni els enviats internacionals els van reconèixer). Que el Govern català segueixi tossudament donant per bons els resultats vull creure  que és més una mesura de pressió contra el Govern espanyol que no altra cosa.

  • “El Govern espanyol aplica l’article 155 així com els pareix”. Si ho diu un expert en la matèria… què més puc afegir.

-“Els Jordis no són presos polítics (Garzón defensa la separació de poders) però no haurien d’estar a la presó”.   És el que té la llei, que cadascú la pot interpretar a la seva manera i aquí vénen els problemes.

  • “Les mesures de Rajoy només deixen una opció: la submissió”. Una genial manera democràtica de solucionar un conflicte idò. I jo que tot innocent me pensava que la democràcies es basava en el diàleg…

  • “Sóc partidari del dret a decidir dels pobles”. Tant de bo una cosa tan lògica l’entenguessin per tot. Així s’hagués evitat tot aquest conflicte absurd. Això sí, Garzón també opina que “si bé està a favor d’un referèndum, dins de la legalitat, no com han fet a Catalunya“.  Efectivament, així s’hagués evitat que els resultats de l’1-O fossin tan qüestionables. Ara bé, perquè fos legal se necessitava que l’altra part (el Govern espanyol) el legitimés i no en volien saber res, ni tan sols dialogar-ne. Així me surt un dubte: com s’arregla tot plegat?

Frase destacada: 

Para dialogar,
preguntad primero;
después…, escuchad.

Antonio Machado (1875-1939) Poeta y prosista español.

 

Deixa un comentari