Entrevista santontaniera a Toni Botó

De nou retornam amb un entrevista d’algun llorencí/llorencina que és notícia per algun motiu qualificat. En aquest cas entrevistam  un dels motors de la festa que ve, Sant Antoni, la qual cosa ja és una raó més que meritòria. Ens referim, com no, al nostre Dimoni Gros i president del Sobreposat: en Toni Botó.

Voleu saber què opina de la “modernitat i evolució” de la festa? Voleu descobrir què passarà si el mal temps torna fer acte de presència per Sant Antoni? Voleu ensumar ja què ens ha preparat el Sobreposat aquest any? Idò no te pots perdre aquesta entrevista!!!

1. Al capdavant del Sobreposat de Sant Antoni, dimoni, matancer, ciclista, Esqueix Teatre… Toniet i si ens expliques el secret de poder fer  tantes coses?
Secret, secret no n’hi ha cap. Amb el pas del temps, per raons personals i familiars, he anat afluixant i amollant moltes coses. De fet si et fixes, exceptuant la bicicleta, totes les coses que has anomenat són activitats molt puntuals i  dins un peíiode de temps molt concret que són perfectament compatibles.
2. En tota la llarga llista que t’he mencionat, però, amb quin cosa te quedes? Quina capta més el teu interès?
Totes!!! No en menyspreu o li rest importància una de l’altra. La bicicleta la practic tot l’any i me serveix per fer exercici físic, les matances qüestió cultural-familiar-subsistència, i la festa de Sant Antoni… com t’ho diria: sentiment!
3. Ara toca Sant Antoni i tu n’ets un dels màxims exponents al poble. Com vius aquest dies previs?
No me consider un dels màxims exponents. Consider que el màxim exponent és el poble mateix, ja que al cap i a la fi és ell qui fa la festa i la fa perdurar. La nostra feina sense el poble no tendria sentit. La veritat és que així com s’acosta la festa, els nirvis i l’emoció va en augment ja que vols que tot surti bé perquè dus un any esperant i una bona temporada fent-hi feina perquè tot surti bé.
4. N’estàs content de l’evolució que ha sofert la festa (participació, nous actes…) des que el Sobreposat en va agafar les regnes?
El Sobreposat n’està orgullosissím, no podem demanar res més i només podem dir MIL GRÀCIES a tothom. La veritat és que quan començàrem la cosa estava un poc apagada. Tot s’ha de dir, la festa no era morta, però la veritat és que la flamada anava a la baixa. L’empresa no era fàcil i es varen haver de prendre decisions difícils però amb la nostra il·lusió i amb la col·laboració de tothom ( entitats, associacions, Ajuntament, Parròquia, particulars…) la cosa va anar en augment tant en participació, com amb identificació i sentiment cap a la festa. M’atreviria a dir que bastant gent es sent contenta amb la festa que tenim  i que hem aixecat entre tots.
5. Molts diuen que no tenim res a fer tenint de veïnats Manacor i Artà. Què els respondries?
La veritat és que sobreviure enmig de dues poblacions on la festa és tant multitudinària no és fàcil. Per això noltros hem de ser noltros mateixos, cercar la nostra identitat i la nostra festa i que tothom se’n senti orgullós de tenir la festa que tenim. De fet, cada vegada més gent de pobles veïnats vénen a Sant Llorenç a viure la nostra festa: més familiar, no tant multitudinària però amb tota l’essència que ha de tenir una festa per a totes les edats  proximitat dels dimonis, música, bauxa per a tothom…). Jo el que respondria de part del Sobreposat és: Si el poble vol festa… FESTA TENDRÀ!!!
6.  De tots quin és l’acte que més t’emociona? Per què?
 Hi ha molts de moments al llarg de tots els dies que són emocionants: primer i darrer ball, cant dels goigs, corregudes darrera nins…  però personalment n’hi ha un, i sobretot després de l’any passat amb tot el mal temps que va fer, que cada vegada m’emociona més i és l’ofici i cant dels goigs dins l’església dia 17. L’any passat després de tot el mal temps que va fer, d’haver suspès les beneïdes, del fred que feia, etc.  veure com estava de plena l’església i sentir com cantava la gent me va posar els pèls de punta i em va reafirmar allò que feia molt de temps que pensava: Sant Llorenç estima la festa de Sant Antoni.
7. El Sobreposat és un dels pilars de la festa, juntament amb l’Ajuntament  i l’Església. Ens pots dir quina feina fa cada un, com vos coordinau i si estau plenament avinguts?
El Sobreposat som un grup de persones que intenta organitzar, a vegades amb més encert que d’altres, la festa. Crec que el secret tot aquest temps ha estat no trepitjar-nos els uns als altres i ajudar-nos en tot allò que es pot. La Parròquia facilitant locals per reunions, pel cant dels goigs, l’església…. L’Ajuntament és una peça clau, per infraestructures (policies, brigada….) sense la qual seria encara més difícil organitzar la festa i noltros organitzant diferents actes i posant feina, il·lusió i compromís. Però torn a reiterar que l’element important és el poble. Entre tots hem creat una col·laboració eficaç i necessària perquè això vagi endavant. La festa necessita i es nutreix de tothom.
8. Parlant de ben avinguts, l’any passat hi va haver certa polèmica (recordem la notícia a Card.cat) amb la suspensió (per partida doble) de les Beneïdes. Alguns defensaven que s’hauria d’haver fet, d’altres no, d’altres deien que també s’hauria d’haver anul·lat amb més previsió… Tu què en trobes? 
L’any passat fou un any molt complicat. Com bé saps quan estàs davant has de prendre decisions que a vegades són males d’entendre o difícils però no hi ha més remei. La veritat és que no ens havíem trobat mai amb aquesta situació i esperem que no ens hi tornem trobar. En el seu moment es va prioritzar la seguretat de les persones i realment  crec que no es va prendre cap mala decisió. Es podria discutir si va haver-hi confusió o no sobre l’anulació de les Beneïdes però realment va ser una situació límit. És per això que puc anunciar públicament que les tres parts implicades, tal i com vàrem expressar públicament la setmana després de les festes de l’any passat, hem fet feina, ens hem reunit i s’ha establit un protocol d’emergència. Ho explicarem divendres 12 a l’Espai 36 després de la presentació del treball d’en Guilllem Pont i del Vídeo promocional d’enguany.
9. A llocs com Manacor hi ha cert sector de la població que vol rompre amb l’excessiva institucionalització de la festa santontoniera. Així per exemple volen que surtin els dimonis que vulguin o que les dones també hi puguin participar. No és el cas del nostre poble, però davant un fet així com actuaríeu? Tradició o modernització? 
Personalment crec que el pas del temps és el qui dicta sentència sobre si una festa ha de canviar o no. Per molt que tu vulguis implantar una cosa si el poble no ho accepta no entra i tampoc es pot estar tancat a innovacions encara que sí que pens que s’ha d’intentar salvaguardar el bessó de la festa i tothom anar cap allà mateix, ja es sap:  “divide y vencerás”. Per tant  estic a favor que la festa sigui viva i oberta quant a celebracions però som un poc més reticent a l’hora d’alterar les figures, protocols…. ja que es crea confusió.
10. Per acabar, vols dir algunes paraules al poble de cara a la festa de Sant Antoni que ve? 
Només una cosa: que segueixin participant com ho venen fent aquests anys, que venguin a tots els actes que hem preparat i que disfrutin.
Moltes gràcies i VISCA SANT ANTONI!!!!

 

Un comentari a “Entrevista santontaniera a Toni Botó

Deixa un comentari