Mots perduts: barquerer

No recordava haver sentit mai el mot malgrat coneixer el concepte de barata parcial; de quan, en temps de fam, es bescanviaven hores de feina per productes de la terra.
El mot sorgí parlant de fotavilers i de vida a la Mallorca preturística.

BARQUERER m. 
Qui posseeix una barquera (Mall., Men.). Sembrava blat un barquerer malmodós dins un pla de terra grossa, Camps Folkl. ii, 14.
Fon.: 
bəɾсəɾé (Manacor); bəɾkəɾé (Inca, Llucmajor, Artà, Menorca).

2. BARQUERA f. 
|| 1. ant. Tros de terra conradissa que un propietari es reserva per a ell, donant o arrendant la resta a un altre. Concessit ei peciam | de terra… quam dicunt ipsam barcheram Guifredi louarii, doc. a. 1054 (ap. Gl. MLC, i, 237). En la donació del mas Bertrannes dels Hospitalers a En Pere Bernat i Na Ramona (any 1152), aquells donen a aquests la quarta part dels fruits «excepta ipsa barchera ubi capiat migera unam ordei» (Rev. Biblgr. Cat. iv, 17).
|| 2. Quantitat en espècie (gra, fruits, bestiar, etc.) que es dóna a un missatge, pastor o altra persona que intervé en el maneig d’una possessió, a part de la corresponent soldada o benefici en moneda (Mall., Men.). Hi ha moltes castes de barquera. Formen la barquera de bestiar el cap o caps de bestiar que pasturen mesclats amb el ramat, però no són de l’amo del ramat sinó del pastor que els guarda, o de la madona, o de la criada, o d’altra persona. Es també barquera un tros de terra que un missatge o altra persona conra durant l’any, i en fer les messes l’amo dóna un tant del producte al qui l’ha sembrat. Els tafoners tenen també la seva barquera, que és una part de l’oli que fabriquen. El propietari d’una tafona que fa oli per altri, també té barquera, que és una quantitat d’oli que percep com a preu del lloguer de la tafona. A vegades la madona, la senyora, els fills del senyor o altra persona té de barquera els ous que es produeixen dins la possessió; el qui neteja les bótes d’un celler, sol guardar per ell l’arròs de bota que en treu, i aquell arròs és la seva barquera. A Menorca la barquera és la quantitat en espècie (gra, formatge, etc.) que el missatge guanya durant el Santmiquel-a-Nadal, i per extensió diuen barquera al que guanya el missatge en tot l’any.
|| 3. Quantitat proporcional d’oli que correspon a cada parroquià d’una tafona, segons la quantitat d’oliva que ha duita a la trullada (Artà).
|| 4. met. Conjunt de fills, en relació al pare de família o al cap de casa (Mall.). «¡Que tenc de poca cantera | ni alegria ni jocs! | Tenc sa dona amb quatre al·lots; | ja me basten per barquera» (cançó pop. Mall.). Ja és surada la barquera, | ja tots se guanyen el pa, Salvà Poes. 62.
Refr.

—«Qui té barquera, que li vaja darrera» (Mall.).
Fon.: 
bəɾсéɾə (Manacor); bəɾkéɾə (Inca, Llucmajor, Artà, Ciutadella).
Intens.: 
barquereta, barquerota.
Etim.: 
mot germà del prov. verquiero i del fr. verchère, ‘terreny cultivat’, ‘terra adjacent a una casa’, ‘dot assignada sobre una terra, patrimoni d’una dona’ (cfr. Mistral Tres. ii, 1108); aquest mots semblen esser de procedència cèltica: segons J. Jud venen del gàl·lic *berc-aria que és de la mateixa arrel del grec ἔργον i de l’alemany Werk,

(Imatge de Google)

Deixa un comentari