T/QO – Necessitats

Torrentada. Qüestions obertes/16 – Necessitats

Segurament és una qüestió biològica. Els éssers vius es mouen per necessitat i sempre cerquen el camí més eficient, com demostren les formigues que transiten fent ziga-zagues en l’arena.
A les persones, com éssers vius, ens costa sortir de la zona còmoda. Deixar les rutines conegudes sols es fa per conservar quelcom que no es vol perdre o per la necessitat d’arribar a noves il·lusions o reptes.

Les empreses, les institucions actuen talment com ésser vius1.

Aplicant aquests criteris a la torrentada, es podria deduir que les institucions, totes les institucions, faran el que a elles les convendrà, que no té perquè estar en sintonia amb el desig del conjunt dels ciutadans de les localitats afectades pel torrent. Un torrent públic que gestiona Recursos Hídrics i que, per diverses circumstàncies amuntegades, ha danyat seriosament la comunitat local.
En definitiva, el Consell i el Govern es mouran segons opinió de les persones que els conformen i també segons pressió/negociació/concert que siguin capaços de plantejar dels representants formals del municipi.

De la mateixa manera que els representants formals (Ajuntament) ho faran en funció de la pròpia consciència i de la pressió/negociació/concert de les persones que conformen la comunitat siguin capaces de plantejar.

Aquesta lògica que es podria considerar científica es veu afectada per altres condicionants. Entre altres es poden assenyalar:
Descripció de relats en funció de les xarxes relacionals emocionals (és a dir, si em cau bé o li dec un favor seré més tolerant, en aquest arrelar entorn que alguns anomenen clientelisme polític).
La creença, fonamentalment entre els col·lectius més joves, de que som singulars. Una família on tothom s’estima i s’ho passa bé. (Implica singular acceptació i tolerància).
I finalment els fets, en concret el silenci dels afectats que han rebut fang de rebot i que, a diferència d’altres torrentades, mostren acceptació d’un desastre considerat inevitable i conformitat amb la sort que els ha tocat viure. Com si s’hagués donat naturalesa existencial al qualificatiu de granots, animalons simpàtics, porucs i de comportament individualista (no gens gregaris), que viuen en el seu basal i que es caracteritzen, també, per ser de sang freda i memòria curta.

En definitiva i com adesiara acostumen a recordar alguns representants sindicals davant la passivitat dels seus afiliats, “tothom té dret a les coses que és capaç de defensar”

1Vegeu “De màquinas y seres vivos” de Humberto Maturana i Francisco Varela.

3 pensaments a “T/QO – Necessitats

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.