Torrentada. Qüestions obertes/21 – La més grossa!!
La top, la més grossa, la medalla élite, el premi dels premis, el “torrent de fang” més elaborat i plantós, de moment i mentre no canviem d’opinió, haurà de ser per aquesta espècie de maga anomenada Recursos Hídrics.
De moment, i des d’una informació generalitzada, ningú no ha mostrat cara en relació a les decisions preses. Un núvol eteri rere un nom. Continua
Torrentada. Qüestions obertes/16 – Necessitats
Segurament és una qüestió biològica. Els éssers vius es mouen per necessitat i sempre cerquen el camí més eficient, com demostren les formigues que transiten fent ziga-zagues en l’arena.
A les persones, com éssers vius, ens costa sortir de la zona còmoda. Deixar les rutines conegudes sols es fa per conservar quelcom que no es vol perdre o per la necessitat d’arribar a noves il·lusions o reptes. Continua
Torrentada. Qüestions obertes/14 – Professionals, voluntaris i generositat.
Segurament és condició humana. Tenim tendència a les simplificacions i a la generalització. Per això, a vegades, posam dins un mateix sac activitats i persones ben diferents. Es fa ver evident a l’hora de repartir agraïments, des de diverses instàncies, una vegada passat del tràngol de la torrentada. Continua
Torrentada. Qüestions obertes/13 – Declaració d’intencions
Si les cròniques responen correctament a les informacions de la roda de premsa d’ahir s’haurà de valorar la intervenció del Batle, com tota una declaració d’intencions.
Es mostren dos objectius clars:
a. Garantir la seguretat de persones i bens.
b. Respecte a la propietat privada. Continua
Torrentada. Qüestions obertes/8 – Ponts
Deixant els nuclis urbans de banda, amb les desgràcies i les greus angoixes personals viscudes, una passejada pel torrent, ara net de vegetació, pot resultar certament il·lustrativa. M’agradarà, avui, focalitzar el tema dels ponts. Continua
Torrentada. Qüestions obertes/7 – Autocrítica
“Cada campaneta te el seu so” diu el refranyer per assenyalar que cada persona veu les coses a la seva manera. Una obvietat que, massa vegades, s’oblida.
Les meves referències personals, tant experiencials com intel·lectuals (“La primera passa, sempre és adonar-se’n, prendre consciència”) sempre porten a una mateixa font: l’autocritica és la que nodreix les noves idees. L’inici d’una possible transformació. Continua