Generalment, a l’entrada del quarto, just en el raconet entre la porta i la paret del carrer, penjat, hi havia un ormeig que servia per deixar-hi l’espalmador. Un respall de cerres suaus que servia per espolsar i netejar la roba.

Amb els anys l’espalmador, i molts altres respalls, passaren a dir-se “cepillo”.
Com en moltes altres casos, l’ús del castellanisme s’imposa al mot dels padrins.

En el DCVB es pot trobar:

ESPALMADOR m. 
|| 1. Raspall (Ribera d’Ebre, Tortosa, Maestr., Cast., Mall., Men., Eiv.); cast. cepillo. Fos leguda cosa als dits peyllers… venents robes veylles e usades de nedeejar espalmar e endreçar ab espalmador de cerdes… les dites robes, doc. a. 1322 (Balari Dicc.). Lo cambrer… deu ordenar la roba e espalmar aquella ab son espalmador, Robert Coch 6.
|| 2. Herba espinosa, de bri llenyós flonjo, de fulla grossa central i algunes de petites a cada brot de nuu; té la forma d’una brotxa de barber, molt consistent, es fa pels torrents i dura anys i anys sense podrir-se (Orient).
|| 3. topon. Cala Espalmador: nom d’una cala de l’illa de Cabrera.
Fon.: aspaɫmaðó (Gandesa, Tortosa, Benassal); aspaɫmaðóɾ, aspaɫmaóɾ (Cast.); əspəɫməðó (Eiv.); əspəwməðó (Mall., Men.).
Intens.:—a) Augm. espalmadoràs, espalmadorot, espalmadorarro.—b) Dim.: espalmadoret, espalmadoretxo, espalmadorel·lo, espalmadoreu, espalmadoriu, espalmadoró, espalmadoroi.

1. ESPALMAR v. tr. 
|| 2. Fregar amb un raspall per llevar la pols o brosses de la roba, de les sabates, etc. (Ribera d’Ebre, Maestr., Cast., Bal.); cast. cepillar. Ordenam que dos altres jóvens… al dit sartre ajuden en cosir si opportú serà e en mundan e spalman con ops hi serà les nostres vestidures, Ordin. Palat. 86. Al matí deu netejar e espalmar aquella roba, Robert Coch 6. Se frega ses sabates y s’espauma sa roba, Ignor. 71.

RASPALL m. 
|| 1. Instrument que consisteix en un gran nombre de cerres, crins, brins rígids, etc., col·locats espessament i paral·lels entre si a una placa de fusta, de metall o d’una altra matèria dura, i que serveix per a fregar i netejar alguna cosa (or., occ.); cast. cepillo. Un respall de pèl, doc. a. 1523 (Alós Inv. 42).
|| 4. Eina consistent en una barra armada de diverses puntes de ferro i posada de través a l’extrem d’un mànec llarg, que serveix per a arreplegar herba o palla damunt l’era o en el camp (Conflent, Cerdanya, Empordà, Lluçanès, Calasseit); cast. rastrillo. 

Aportació de Mateu Rosselló (Polit)
Imatge de Google/Raspall de roba. Les imatges “Espalmador” es refereixen fonamentalment a la cala formenterenca