Per a les persones de certa edat encara no és perdut del tot, com d’altres potser l’hauriem de considerar, de forma més exacta, mot “en desús accelerat”.
El DCVB mostra:
ALULEA o LULEA (escrit també aluleia i luleia). f.
|| 1. Crits i rialles de befa o d’alegria; cast. chacota. Y fent aluleya, truyet y bogiot, Penya Poes. 107. Arreconaven amb gran lulea es bigalot, Alcover Cont. 68.
|| 2. Cridòria o xerradissa forta; cast. chacota. Dir això y sentir una gran aluleya va esser tot ú, Penya Mos. iii, 207.
|| 3. Befa descarada; cast. chanza, rechifla. De lo sant no s’en ha de fer lulea,Ignor. 18. Es sa luleya de tothom, Aurora, n.o 261.
Fon.: əlulέ̞ə, lulέ̞ə (Mall.).
Aportació de Pau Quina
Imatge de Google/chanza
Curiosament ara prepar la lectura pública de Salvador Galmés que farem en honor a la seva diada i al relat “Fa vint anys (els reis)”, que descriu la representació pipular del rei Herodes a Sant Llorenç, l’autor llorencí diu “la plaça feia aluleia”.
De fet Guillem jo, com tu, tenc tot un recull de paraules antigues (així tendràs substitut en acabar les teves) i tant de les rondalles com dels llibres de Salvador Galmés n’he tret un bon replec )a part de, com tu, de les fonts orals)
Perfecte!. Vegem si, entre tots, som capaços de recuperar l’ús d’alguna d’aquetes paraules velles que encara poden mantenir la seva utilitat.