Aquesta paraula no sabia si posar-la o no, però com que partesc de la meva experiència finalment he decidit que sí . Els meus alumnes no la diuen i jo tampoc ni l’he sentida gaire, en canvi altres companys meus de la meva mateixa edat sí que diuen usar-la més habitualment. En resum, jo la pos i cadascú que digui la seva, que al final és del que es tracta, no?
Significat:
1. Esquitxar, tirar una multitud de gotes sobre una cosa (Mall.); cast. rociar. a) especialment, Esquitxar la roba que han de planxar, perquè sia més dúctil (Mall.).
|| 2. Beure vi o altre licor en celebració d’una festa, d’una inauguració, etc. (Mall.). Brufar s’infant: beure en celebració d’un bateig. Brufar sa novia: beure a la salut d’una novia. Brufar es porc: beure aiguardent els assistents a les matances.
Grafies documentades: “Hala a brufar-ne desiara sa porcella ben brufada! “Alcover Cont. 537 o “Ara ha brufat els molts anys”, Ramis Clar. 5.
Etimologia: d’una rel brf-, onomatopeia de l’acció d’esquitxar bufant
(Fonts diccionari Alcover-Moll)
L’havia sentida en la segona de les acepcions. “Ho haurem de brufar” en entorn manacorí és reclam informal de celebració.