In memoriam

No ha pogut ser.

Superada amb èxit l’operació semblava que es podria celebrar una mena de renaixement personal, però va resultar un miratge.

Ens restarà el conhort d’haver pogut compartir caminades i cims; de gaudir de la seva companyonia i generositat. I també el reconeixement per haver portat, en una certa època ja llunyana, el timó del grup local “Els trescadors”.

Però marcat a foc en el record restarà l’omnipresent somriure de n’Encarna Palazón Jarque. El mateix somriure que mostrava en el cim de la Mola de Son Pacs el 2009.
De llavors ençà ha plogut molt i ella no ha parat de fer cims i remuntades en el, sempre difícil art del viure.

A nivell personal, resta, restarà pendent l’abraçada del reconeixement. Ja no s’hi val, però malgrat tot: gràcies Encarna.

3 pensaments a “In memoriam

  1. Gràcies, Guillem, pel record, i gràcies, Pau, per l’enllaç de fa set anys sobre aquesta dona tan simpàtica amb qui m’hagués encantat compartir trescades muntanyenques. El meu condol a la seva familia i a tots els qui tenguéreu la sort de conèixer-la. EPD.

  2. Gràcies per aquestes paraules tan sinceres i pel record… Una mare com ninguna, un exemple a seguir. Una persona única i estimada per tots. Gràcies mare per ensenyar-nos a la meva germana i a mi a ser lluitadores com tú. Sempre et duré al meu cor. Seguiré els teus pasos sempre ????

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.