Entorn: Canvis ocellaires

S’atribueix a Heràclit, que va viure fa uns 2500 anys, aquella idea de que la única cosa permanent és el canvi constant.
Ens afecta a tots i també a l’entorn que ens volta. Ja ho varem comentar a l’entrada referida a la cardassa, però, avui, voldria enforcar la mirada vers dues aus que, en pocs anys, s’han fet ben populars: el tudó (Columba palumbus) i l’esplugabous (Bubulcus ibis)  (A vegades, tant per la forma que es destria de lluny com per les plomes grogues dels mascles adults dels esplugabous, es pot confondre amb l’agró blanc (Egretta garzetta), 

Joan Mayol (1978) a “Els aucell de les Balears”, en aquella col·lecció de Manual d’Introducció a la Naturalesa de l’Editorial Moll, referit al tudó assenyala: “Sols a certes zones es comú, com a la península d’Artà, o la contrada del S.O. (muntanyes de Sant Telm i voltants)”. De fet record que, per als meus oncles caçadors poder arribar a algun tudó o una cega per posar a l’arròs de matances era tots una proesa digne de comentar a la taula.
Bé, idò, ara, per tot hi ha tudons.

Semblant passa amb l’esplugabous un cames-llargues de salobrar que, en esbarts es pot veure pel Camp Gran i molts altres indrets del terme municipal. Normalment vora una guarda d’ovelles, però també en prats i llaurats.

De la mateixa manera que han arribat aquests nous estadants, s’ha de deixar constància de la minva i gairebé desaparició tants dels esbarts de caderneres com dels de gorrions amb la seva caraterística i cridanera piuladissa de colgada.

Potser haurem de donar raó al vell Heràclit.

Informacions:
Viquipedia (Ocells de les Illes Balears)
Viquipèdia (Bulbucus ibis)
Viquipèdia (Columba palumbus

3 pensaments a “Entorn: Canvis ocellaires

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.