Entrevista a Tomàs Martínez, activista cultural, component i portaveu dels Arpellots Haveneres Band

Tomàs Martínez Miró, (Porreres 1954) va estudiar magisteri a l’Escola Normal de Palma (1971-1974). És especialista en ciències socials per oposicions des de l’any 1976, mestre de català (1982) i especialista universitari en educació de persones adultes per la UNED (1995).
Durant els seus estudis va conèixer a la manacorina Francisca Grimalt, i cursaren junts la carrera de magisteri, es casaren l’any 1981, i el matrimoni ha tingut un fill, en Joan Tomàs, que cansat de tenir mestres a casa i a l’escola, es va decantar per les Belles Arts. En Tomàs va exercir la seva professió a Palma, la seva dona, en canvi, va estar destinada a Manacor i a molts altres pobles de Mallorca. Estant destinada al poble de Sant Jordi, el matrimoni va entrar en contacte amb el món de les havaneres, i en Tomàs, va passar a formar part del grup Arpellots. El darrer destí com a mestra de na Francisca, els va dur fa 15 anys al poble de Sant Llorenç des Cardassar, on s’arrelaren i on na Francisca es va jubilar fa uns anys. En Tomàs, a més d’activista cultural, i lluitador pel retorn del tren de Llevant, ha estat notícia, ja que és component del grup musical Arpellots Havaneres Band, que enguany celebren el seu 25è aniversari amb la presentació del nou disc «Arpellots a Banda».

Tomàs, no sabia que fos gràcies a la teva dona que començares la teva relació amb el poble de Sant Llorenç.
Sí, fa quinze anys, com bé dius, que començà la meva relació estreta amb Sant Llorenç, tot i que abans ja havia tengut alguns contactes a través de la impartició de cursos d’agricultura ecològica amb el mètode de Gaspar Caballero de Segovia.

Quin any vas implicar-te en política, i des de quan en primera línia?
He format part des del 2005 dels òrgans de coordinació del PSM, primer, i després de MÉS per Sant Llorenç. La meva activitat política en primera línia ha estat com a membre de la Comissió Executiva del PSM, i com a Cap del Gabinet del conseller d’Educació i Cultura Damià Pons, entre els anys 1999 i 2003.

Quan es va constituir l’Obra Cultural Balear de Sant Llorenç, que presideixes?
L’any 2007 es constituí la delegació a Sant Llorenç de l’Obra Cultural Balear i des de llavors hem anat fent molts d’actes d’afirmació de la llengua i de la cultura del nostre poble. Al principi amb més dinamisme i, darrerament, un poc més pausats, entre altres motius, perquè la burocràcia de les institucions s’arriba a ensenyorir de tot i dificulta la feina de les entitats i col·lectius.

Com ha estat, i com és, la teva lluita pel retorn del tren a la comarca de Llevant?
He participat molt actívament en el moviment pel retorn del tren a la comarca de Llevant, primer d’Inca a Manacor i, després, de Manacor a Artà i Cala Rajada, i, ara, torn a estar de bell nou en marxa per aconseguir que el tren entre Manacor i Artà sigui una realitat. L’any 2021 es compliran cent anys de l’arribada del tren a Sant Llorenç, Son Carrió, Son Servera i Artà i una centúria després, els mallorquins del Llevant, tenim un servei ferri més magre que el que tengueren els nostres padrins.

Formares part del grup per la lluita contra la urbanització de la Punta de n’Amer?
No vaig formar part del grup de gent que lluità per impedir la urbanització de la Punta de n’Amer perquè, en aquells moments, no tenia gaire relació amb la comarca. Pens que, avui, es veu la perspectiva de futur que tingueren aquelles persones a les quals, pens, no s’ha fet mai justícia.

Tomàs, quan van néixer el grup dels Arpellots Havaneres Band?

El grup va néixer ara ha fet 25 anys, a partir d’un grup de membres de la coral de Sant Jordi que coneguérem les havaneres en la preparació d’un concert vocal i volguérem provar de formar un grup. La presentació pública fou a la plaça de Sant Jordi el 20 de juliol de l’any 1996. Cantàrem tres havaneres: Salió de Jamaica, El llop de mar i La bella Lola. Érem un grup d’amics que ens estrenàrem a la zona del Llevant, a l’Estació de Sant Llorenç, fora de programa, l’any 2007,després d’una meravellosa actuació del grup eivissenc, UC.

On heu actuat durant aquestes 25 anys?

Des del 1994 hem actuat a quasi tots els pobles de Mallorca: Alcúdia, Alaró, Artà, Algaida, Banyalbufar, Binissalem, Búger, Calvià, Campanet, Campos, Cala Rajada, Porto Colom, Felanitx, Lloret, Llucmajor, Manacor, Maria, Marratxí, Montuïri, Palma, Petra, Porreres, Puigpunyent, Sant Llorenç, Santa Eugènia, Santanyí, Selva, Porto Petro, s’Illot, etc. i hem consolidat una trobada d’havaneres i cançó marinera que se celebra el darrer dissabte del mes de juliol a Sant Jordi, amb l’actuació dels Arpellots i un grup convidat i es torren sardines per a cinc o sis centenars de persones. L’any passat celebràrem la 24ª edició i enguany no l’hem poguda celebrar a causa de la pandèmia provocada per la Covid-19.

Quants de discs heu editat al llarg de la vostra carrera?

Hem editat quatre discs, el primer, l’any 2000, titulat “Més que havaneres” amb portada del pintor Bernat Colomar, l’any 2007 treguerem al mercat, “Marina” amb l’ajut de la Fundació ACA i d’Antoni Caimari, la portada del disc fou obra de Luís Maraver. “Havanera de Migjorn”, el tercer CD es publicà l’any 2012 amb una portada del dissenyador gràfic Miquel Albertí i, ara, el 2020, en plena època de restriccions, hem tret “Arpellots a banda” amb un dibuix de Luís Maraver, que repeteix com a artista gràfic.

Com és aquest darrer disc?

Aquest darrer disc és un experiment sonor, novedós, de fusió d’havaneres, cançó de la mar, veus i banda de música amb arranjaments de Biel Oliver, Torres, i la direcció d’Andreu Julià i la participació de 9 veus i 31 músics de diverses bandes de Mallorca.

Qui són els compositors del grup?

Tenim la gran sort de comptar amb uns bons músics. En Pere Garcias és una font inesgotable de creativitat, en Ferran Ortigosa sap trobar el punt exacte a les seves composicions i en Joan Tomàs Martínez aporta la frescura d’una mirada jove.

Heu fet actuacions fora de Mallorca?
Fora de Mallorca hem actuat a Sant Vicent del Castellet, Barcelona, Celrà, Avià, Miravet, Tortosa… Els primers anys fórem un grup novedós, crec que només n’hi havia un altre a Mallorca, que fes havaneres; amb el pas del temps el grup s’ha consolidat, tot i els canvis de persones que hi hagut al llarg d’aquests 25 anys i d’alguna pèrdua definitiva. Com a anècdota diré, perquè s’entengui, que a més del grup de cantaires, hi ha un altre grup que a les actuacions cuida de fer el rom, vendre els discs, ajudar a muntar l’escenari, preparar la teca, entre cantadors i el grup de cuidadors són uns 20. Per diferenciar-los els anomenam Arpellots muts. En una ocasió, una dona s’acostà a tastar el rom i li demanaren si volia el tassó ple o mig. Ella exclamà: I jo me pensava que eren muts!

I a Menorca i Eivissa heu fet actuacions ?
És curiós però no hem actuat mai ni a Menorca, on hi ha gran tradició de grups d’havaneres ni a Eivissa ni Formentera.

Quins han estat els concerts del grup que guardes més bon record?

De quasi tots els concerts es guarda un bon record, però són especialment significatius els concerts fets a les trobades anuals d’havaneres i aquells que hem fet de forma altruista per alguna causa justa.

Heu participat fora de Mallorca a trobades?

Només hem participat a una trobada fora de Mallorca, a Barcelona.

Teniu un públic fidel?
Sí, un públic de mitjana i de tercera edat que segueix amb entusiasme les nostres actuacions estivals. Hi ha persones que ens segueixen als diferents pobles on actuam.
Com veus el futur del grup?
Aquesta és una qüestió complicada. 25 anys no passen debades, els anys es noten i haurem d’anar pensant en un relleu generacional, però tenim molt clar que volem que el grup segueixi endavant.

Quines són les havaneres que sempre demana al públic als concerts?
Al públic li agraden les havaneres que coneix, les havaneres de sempre, les clàssiques: La bella Lola, El meu avi, Mare vull ser pescador, …

Però a tu personalment, si només et poguessis quedar amb dues havaneres quines serien?
Aquesta pregunta té difícil resposta. N’hi ha moltes que m’agraden, de les cantades en castellà i de les cantades en català o en euskera. Del repertori propi tal volta me quedaria amb Marina i del repertori d’altres autors m’agrada molt La barca xica, però també m’agraden les d’Ortega Monasterio, les de Josep Bastons, les de Narcisa Oliver, …

Com veus el futur dels grups d’havaneres a Mallorca?
El futur de les havaneres està assegurat perquè és un gènere que compta amb un públic fidel. A Mallorca han sorgit diversos grups d’havaneres i algun d’ells està format per gent jove que assegura la continuïtat del gènere.

Moltes gràcies Tomàs, espero que aviat puguem tornar gaudir de les vostres actuacions a Sant Llorenç, sa Coma, i s’Illot. La darrera actuació a la Gambada S’Illotera, encara, a dia d’avui, es recordada pels vostres seguidors incondicionals de Llevant, i per jo mateixa.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada