“L’experiència d’haver escrit el llibre en família la recoman a tothom”

Que a Sant Llorenç es publiqui un llibre sempre és bona notícia i que ho faci algú per primer vegada encara més. Es tracta d’un llibre sorgit del confinament (qui ho diria), titulat LA SORPRENENT HISTÒRIA D’UNA PARTIDA DE MINECRAFT i l’autora és na Kika Caldentey (i tota la seva família!) i li hem fet una entrevista perquè ens expliqui com va ser aquesta experiència. 

Francisca Caldentey Roig va néixer a Mallorca el 21 d’abril  de 1978, sempre ha viscut a Mallorca i és mare de dos al·lots de 9 i 12 anys. Treballa d’administrativa a l’Ajuntament de la seva ciutat i durant el confinament es va veure, com moltes altres mares i pares, sobrepassada per la situació. En un intent per aconseguir aficionar els seus fills a la lectura i a la redacció va anar sorgint aquest llibre que en un principi no tenia cap tipus de pretensió però que al final, gràcies als consells i a les crítiques de na Maria i de n’Andreu (el seu nebot de només 8 anys) es van decidir a publicar.
1. Si no vaig malament, el llibre sorgeix a partir de l’experència de la pandèmia. Com la vau viure la teva família i tu?
La història de com va sorgir aquest llibre és la següent: com a mare vaig intentar per tots els mitjans que tenia que els meus fills de 8 i 11 anys no perdessin durant els tres mesos que van estar tancats a casa les seves rutines més bàsiques; és a dir llevar-se a una hora decent, vestir-se, dutxar-se, fer tres menjades d’asseguts a taula i continuar fent una mica d’exercici i d’activitat intel·lectual.
Cada dia llegíem 40 minuts (extres dels que dedicaven a fer les tasques de l’escola), ens cronometràvem. Al principi anava tot molt bé, però ja al maig el primer cop que vam poder anar a la biblioteca a escollir el llibre, el meu fill no hi va voler venir, ni ganes de sortir tenia ja.
Em va demanar que n’hi dugués un de relacionat amb algun joc d’ordinardor i na Maria Bel de sa biblioteca em va dir que no en tenia cap, que si el volia llegir l’hauria d’escriure…. i aquí va començar tot!
Els nins es varen engrescar molt en el projecte que de cap manera tenia la pretenció de ser una obra real i publicada… però a mesura que l’anàvem escrivint els nens en parlaven (i nosaltres també) i el meu nebot el va voler llegir… a ell li va agradar molt,  cosa que va motivar que la meva germana també el volgués llegir i a partir d’aquí vàrem decidir provar de publicar-lo.
En resum, tot i que el llibre està dirigit a públic d’entre 8 i 12 anys, la veritat és que molts pares i mares que l’han llegit m’han dit que s’han vist molt identificats en el nostre comportament, tant meu com del meu home i és que el confinament tots el vam viure més o manco de la mateixa manera… era una experiència nova i tots ens adaptàvem de la millor manera que sabíem i, sobretot, podíem.
2. La sinopsi del llibre es podria resumir en… 
LA SORPRENENT HISTÒRIA D’UNA PARTIDA DE MINECRAFT conta bàsicament el que feien els nins els dies que no podien sortir i es quedaven a casa sols, per sort o per desgràcia el meu home i jo vam continuar anant a fer feina i ells es quedaven molt temps sols a casa; un cop fetes les feines que els manaven a l’escola, tot el temps que els adults no hi érem, el passaven jugant a videojocs… El videojoc que més agradava als dos nens era el MINECRAFT i hi jugaven junts. És bastant real, tot el que explica el llibre és de la vida quotidiana, l’única cosa inventada és la partida de MINECRAFT, que he de dir que jo no hi he jugat mai.
La sinposi oficial surt descrita així al llibre: “El Tomi i la Xesca són dos germans d’11 i 8 anys respectivamen; un dia, de sobte, s’interrompen les classes presencials a l’escola i  es veuen forçats a quedar-se moltes hores sols a casa. El que al principi és un malson es converteix en rutina i en motor d’unió entre els nens que comparteixen l’afició a un joc d’ordinador que esdevé real”.

Els protagonistes i autors de l’obra.

3. Les il·lustracions també són teves o van a part?
Les il·lustracions són d’una al·lota amb qui em va posar en contacte l’editorial mateixa, Virginia González, i la veritat és que va plasmar exactament el que és el llibre.
4. Com a primera experiència en el món dels llibres, quin és el procés que t’ha agradat més? 
 La il·lusió que  feia als nins… estan encantats i no hi ha res que no m’hagi agradat, és una cosa que he fet perquè he duit la sort de poder fer i llestos.
5. I el que t’ha costat més?
El fet de ser tan “novella” en això de publicar va provocar que no em donàs temps a fer-ho exactament com m’hauria agradat. Si fos ara segurament sí que els faria fer les il·lustracions als meus fills.
6. Estàs contenta del resultat final? 
L’experiència d’haver-lo escrit la recoman a tothom, no pel fet d’escriure un llibre sinó pel fet que és una cosa que hem fet tots tres junts, ells estaven drets al meu costat tot el temps que jo escrivia i m’anaven dient el que havia de posar i, si m’equivocava en alguna cosa… ens passàvem molt més de 40 minuts davant la pantalla escrivint, llegint, modificant i rellegint el resultat que després el vespre tornaven a llegir al pare per demanar-li el seu parer.
7. I per acabar, creus que repetiràs experiència o tan sols era una experiència que volies viure? 
Clar que repetiria l’experiència, però no ho veig gaire probable, ara els nins ja tornen a “passar” de jo!

La portada del llibre

Ja ho sabeu idò! Si us fa ganes comprar el llibre  el trobareu tant per internet, a la web de CIRCULO ROJO, que és l’editorial que l’ha publicat, com a la papereria de Sant Llorenç a un preu de 12 euros i, si el voleu llegir a les biblioteques municipals, n’hi ha un exemplar. Que se mogui la cultura local!

5 comentaris a ““L’experiència d’haver escrit el llibre en família la recoman a tothom”

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada