Mots perduts: desveri

A vegades utilitzat, en la segona accepció, com a sinònim de trull. Mot encertat per al present Dijous Jarder.

També s’emprava per assenyalar “idees desraonables” i coses mal fetes.

En alguns indrets encara ben viu, el mot podria sevir d’exemple de com les paraules es poden perdre a determinats indrets o famólies i, alhora, mantenir-se en altres (i tot de banda el condionant derivat de l’edat).

El DCVB mostra:

DESVERI m.
|| 1. Desvari, idea desraonable; cast. desvarío. Ni se llitgen disbarats y desveris, Pont Desmur (Alm. Isl. Bal. 1869, p. 23).
|| 2. Conjunt de crits i confusió produït per baralles, excés d’alegria, dolor excessiu o altra manifestació apassionada (Mall., Men.); cast. desconcierto, zaragata. Y elles són tan blayes | que fan un esclat | de rialles grosses | quant veuen el pas; | allò ès un desveri, Penya Poes. 233. Comensan a sentí crits y flastomies y plos d’infants y truy y desveri, Ignor. 15. An es Rafal-Moro hi ha un desveri, com poreu pensar, Alcover Cont. 349. Tot era bulla y festa, y més que mai al presentar-se el forner amb la porcella y l’indiot, rostits y colrats; allò era un desveri, tothom conversava a la una, y ja no se restablia l’ordre, Rosselló Many. 208.
Fon.: 
dəzvέ̞ɾi (Mall., Men.).
Sinòn.:
— || 1, desvari, desvarieig;— || 2, desori.
Etim.: 
variant de desvari.

Aportació d’Antoni Font
Imatge de Google/Gente del Puerto de Serny

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada