Entrevista a Gonzalo Álvarez, novici de la Tercera Ordre de Sant Francesc i a Fra Pere Vallespir

El passat diumenge 21 de març, el rector de l’església de sa Coma, i prior del Convent de Sant Bonaventura d’Artà, fra Pere Vallespir, va acudir a celebrar la missa dominical de sa Coma, acompanyat del seminarista Gonzalo Álvarez Palomino, que està prestant serveis des de fa un temps en el Convent de Son Bonaventura d’Artà, i completant la seva formació, per conèixer la feina que duen a terme a Artà. Parlem amb ell i amb Fra Pedro per conèixer de prop la seva experiència i ens vam interessar per saber i com va conèixer l’ordre dels Franciscans.

Fra Pere Vallespir, en què consisteix la formació de Gonzalo al Convent de Sant Bonaventura d’Artà?

Gonzalo s’està formant per conèixer la nostra ordre dels Franciscans, les regles, constitucions, treballs i compromisos que duem a terme els frares en les misses, accions d’ajuda, amb Dignitat i Feina, Càritas Parroquial, servei a les malalts, etc. Aquest període de formació es porta a terme en els diferents convents de l’orde. Abans de fer-se frare han de passar entre 6 i 8 anys. Després els novicis si volen fan els vots solemnes. Gonzalo ja té la Teologia acabada i pot donar xerrades i fer sermons. Però sobretot, és un treball per conèixer on et fiques per a la resta de la teva vida. Aquest és el seu treball actual, en l’últim convent en què va estar destinat, el de Gandia, va estar onze mesos, sent un dels més durs de l’Ordre Franciscana, en el sentit que acullen persones menyspreades de la societat que ningú vol , com alcohòlics, drogats, gent sense papers, etc. És una manera de conèixer la realitat del nostre treball.

Gonzalo, què opines de la tasca que fan els frares d’Artà a través de Càritas parroquial i la fundació Dignitat i Feina?

En el nostre carisma, les obres de misericòrdia ocupen un lloc central. Tradicionalment, els frares prestaven el servei que fos més necessari allà on eren. És un autèntic regal que una comunitat rural i petita com la d’Artà pugui seguir servint i ajudant a qui ho necessita, fins i tot encara que siguin situacions poc visibles. Té un gran mèrit que a part dels serveis parroquials que presta aquesta comunitat, s’hagi trobat un espai important per no perdre la nostra identitat en les obres de misericòrdia. Amb cada persona que veu la seva vida millorada gràcies a aquestes tasques, l’ordre està complint la seva raó de ser.

Quan arribares al convent d’Artà i quina és la teva tasca actualment?

Sóc un nouvingut (menys d’un mes), però sempre hi ha alguna cosa en el que ajudar. Actualment estic rebent la meva formació teòrica com novici, alhora que ajudo als frares en les seves tasques parroquials. Aquesta ajuda que prest a les parròquies acolitando , o donant algun sermó o testimoni, constitueix alhora la part pràctica de la meva formació. Perquè per això estic aquí, per formar-me i ajudar en la mesura del possible.

Quin temps et queda de formació per a acabar i poder celebrar missa?

A diferència dels sacerdots diocesans, les tasques pròpies d’un prevere no són la meta definitiva de la nostra ordre. Si bé gairebé tots els frares exerceixen papers de rectors i capellans, altres frares no ordenats serveixen de diverses maneres en ensenyament o atenció a malalts i altres necessitats. Encara que he conclòs els estudis teològics, una etapa d’entre 3 i 6 anys espera fins que pugui ser ordenat, tot i que no cal que sigui sacerdot per viure com frare. La meva formació com novici s’ha desenvolupat en el nostre Centre d’Acollida per a malalts i discapacitats de Gandia durant 6 mesos, i ara aquí al convent d’Artà.

Com ha estat la teva experiència i la teva feina a l’hospital amb malalts crònics?

És una experiència tan dura com entendridora. En la qualitat de la feina i el compromís que es porti està en joc la dignitat de la persona a qui cuides. També s’aprèn a acceptar i a comprendre a les persones tal com són. En concret amb els malalts i addictes, és vital ser comprensiu i empatitzar per poder treballar bé amb ells. Això no descarta la fermesa que requereix de vegades aquest compromís per ajudar als propis malalts.

Quin any vas néixer i on vas cursar els teus estudis de Teologia?

Vaig néixer a Madrid el 1996. Vaig estudiar teologia com a primera cursa després d’acabar el batxillerat. Em cridava l’atenció un saber que pogués aprofundir en la fe i en el misteri que Déu mateix és. D’adolescent vaig anar adonant-me que cada vegada més d’entre els meus amics i coneguts s’allunyaven de la fe o la consideraven irrellevant. Vaig pensar que l’única forma de mantenir la fe era aprofundir-hi, i tractar de ser el més coherent possible, vivint segons el que un realment creu. Em vaig graduar en Teologia per la Universalitat Pontifícia Comillas. Novici del Tercer Orde Regular de Sant Francesc.

Com vas conèixer l’ordre dels franciscans TOR?

Estudiant la carrera vaig conèixer aquesta ordre. La seva proximitat i testimoni em van fer veure que era un lloc on un podia servir Déu i l’Església en diverses obres pastorals i caritatives.

A part dels estudis. Quina és la teva afició preferida?

A part dels estudis de teologia, la meva afició favorita és la història. Llegir i estudiar història m’ha acostat a l’Església i m’ha fet apreciar el seu servei a la cultura i a la civilització. Un es dóna així adonar que moltes de les grans crítiques al cristianisme no tenen fonament sòlid i estan basades en ideologies contemporànies.

Has estat parlant de la teva vocació amb els joves?

Fins ara m’he dedicat a formar els grups de joves de les nostres parròquies. Parlem de teologia, història, espiritualitat … També he passat mig any en una de les nostres comunitats on es té cura a malalts crònics, terminals o addictes de diversos tipus.

Què opines del viatge a l’Iraq del Papa Francesc?

El seu viatge a l’Iraq ha estat el millor del seu pontificat. El Papa Francesc, a més del coratge mostrat, ha fet visible la realitat dels cristians perseguits, que són ignorats pel món. S’ha esforçat per donar una imatge misericordiosa de l’Església, malgrat una situació cada vegada més dura. Els temps que vénen crec que exigiran, però, un pontífex que sàpiga afrontar amb determinació i duresa els creixents desafiaments i atacs a l’Església i el llegat cristià a Occident i el món sencer.

Quins són els teus projectes de futur?

Com religiós, cal estar disposat a que un serveixi on l’ordre ho consideri oportú. És important que els projectes i plans estiguin en acord amb l’ordre. Personalment, m’agradaria tornar a Madrid i ajudar amb la pastoral de joves, que el que millor es em dóna.

Com ha estat la teva experiència i la teva feina a l’hospital amb malalts crònics?

És una experiència tan dura com entendridora. En la qualitat de la feina i el compromís que es porti, està en joc la dignitat de la persona a qui cuides. També s’aprèn a acceptar i a comprendre a les persones tal com són. En concret amb els malalts i addictes, és vital ser comprensiu i empatitzar per poder treballar bé amb ells. Això no descarta la fermesa que requereix de vegades aquest compromís per ajudar als propis malalts.

A quin hospital has estat treballant?

El Centre d’Acollida Sant Francesc d’Assís, a Palma de Gandia. Fundat i regentat pels nostres frares.

Com veus el futur de l’església catòlica?

S’acosten temps molt difícils per al catolicisme, sobretot a occident. El futur de l’Església passa perquè el fidel aprengui a valorar la identitat que l’Església li ha donat a la cultura de la qual som fills. Valorar a l’Església des de la seva institució, història i ensenyament és essencial. Davant d’un món que cada vegada assenyala més i més fort un camí contrari a el de Jesucrist, el fidel de el futur haurà de ser algú d’una personalitat forta a independent, capaç de superar tots els prejudicis poc veraces que s’han abocat sobre el llegat i història de l’Església.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada