És una glosada dels meus anys de davallada amb les seves pertinets conseqüències d’un canet jove…Fa cinc anys que els carrioners i tots aquells que es vulguin ajuntar a nosaltres, en motiu de les festes de Sant Miquel Arcàngel, celebram un davallada de Lluc a Son Carrió. Jo li dedic aquesta glosada en motiu d’aquests cinc anys. Com podreu veure hi relat els meus dos primers anys com a novell amb les seves conseqüències… Enguany, com vaig prometre a la Mare de Déu, unicamentt vaig anar-hi a sopar. Faré com els polissons, fugir quan estan rodons… Salut i molts anys!! Va per a vosaltres…
Amb sa glosa improvisada
si me prestau atenció
jo aprofit s’ocasió,
per donar sa relació
d’aquest fet que ja es història
que és sa quinta davallada
de Lluc a Son Carrió.
L’any 2007 sa primera
sempre me’n recordaré,
a ca nostra arribaré
aquesta era sa quimera
qui no vol pols no vagi a s’era ;
es coratge gens perdia
en Tomeu que amb jo venia
i me feia de fanal,
caminar és dó natural
amiguets li repetia,
això es com fer poesia
caponadeta de gall!!!
Però qui no té que esper,
vèiem una llampegada
vaja valenta xopada
mos va plegar a Sineu,
tots noltros un desesper
sa festa s’haurà acabada!
A vós ja m’encomanava
ai!, ma mareta de Lluc,
es camí era feixuc,
oh!, quina son me pegava
tot es cosset s’enrampava;
talment era un poput.
Quan a Petra vaig arribar,
es coratge acabava,
Sant Pere ja m’esperava,
els genolls me feien flaca,
d’un sotrac me vaig acubar.
Vos pensau que me rendia?
S’any vinent hi vaig tornar
aquest pic vaig arribar,
es trespol jo vaig besar
ja havien tocat migdia,
amb sa bona companyia
d’en Guillem que em va ajudar.
Això sí, amb una pallissa
que pareixia de cà me….
Llavors per afegitó,
quan a ca nostra arribava
vaja conhort m’esperava…
a sa padrina trobava
enfadada amb un bastó,
-Bon Jesuset, oh Senyor…
passem davant criatura
no et va bastar l’any passat?
Per res m’hauria pensat
que tu fossis tan coió.
Quan des llit me vaig aixecar
amb s’esquena arrovinada,
vaig anar un temporada
més premsat que un bacallà.
Germanets sia com sia,
sia a peu o a carretó,
això ha tornat una festa,
Son Carrió és gent xalesta,
de Mallorca lo millor!
Molt bona, Miquel!!
Per molts d’anys! Ja en fa cinc. Vàrem començar rient,rient,tres cotxades. I la cosa s’ha anat fent grossa. Que hi poguem anar durant molt de temps: a sopar,a caminar…cadascú el que pugui. I Miquel,que te surtin glosades tan bones com aquesta. Salut!
Molt bona!! Va ser molt divertit. Que poguem davallar molts anys més!
Molt bona Miquel!! Per jo el millor de tot el vespre!!!!
ets un artista miquel me n’auras d’ensenyar!!!