Hem entrat a l’estació tardoral, la “segona primavera”, els dies s’han anat escurçant i, a finals de mes, les hores de sol ja no arribaran a les dotze, la nit guanya terreny poc a poc.
Han arribat les pluges tan esperades, però la calor no ens ha abandonat de tot, encara que els vespres ja fa bon dormir i si som per defora no fa gens de nosa un jersei o una rebeca.
La Lluna, el dia 27, serà Nova a la una i vuit minuts del migdia en el signe de Libra i podia ser ben bé que hi hagués un canvi important del temps.
Dilluns se celebra la festivitat des coneguts com a “Sants Metges”, Sant Cosme i Sant Damià, molt honorats a Pina, germans bessons, màrtirs, patrons dels metges, els cirurgians, els dentistes i els farmacèutics. La cultura popular els té molt presents:
“Sant Cosme i Sant Damià,
los dos sants metges de Pina,
curaren una fadrina
que no podia cagar”
Dijous celebram la festivitat dels sants arcàngels: Miquel, Gabriel i Rafel. Sant Miquel, l’arcàngel vencedor del diable, és el patró dels radiòlegs, dels radioterapeutes, dels fabricants de materials de construcció, dels banquers, de Calonge, de Campanet, de Llucmajor i de Sant Miquel de Balançat. A Son Carrió hi ha festa grossa. Comencen les fires de Llucmajor.
Sant Gabriel, l’arcàngel de l’Anunciació, és el patró de la radiodifusió, de les telecomunicacions, dels carters, dels diplomàtics i dels ambaixadors. Aquesta festivitat, abans de la reforma del santoral, se celebrava el 24 de març.
Sant Rafel, és l’arcàngel que acompanya els homes. És el patró dels emigrants i, tal volta per això, aquest dia es celebra el Dia de les migracions. Abans de la reforma del santoral, Sant Rafel se celebrava el 24 d’octubre.
Dia 30, divendres, fan festa els Jeronis i les Jerònimes i dissabte entrarem en el mes d’octubre.
“Figues per l’agost, i pel setembre, codonys”.
A ca nostra en comptes de dir “que no podia cagar” diuen “malalta de festejar”.
Salut!
Supòs, Antoni, que de cada glosa o codolada n’hi ha un bon grapat de variants. De totes maneres m’ha agradat conèixer aquesta.
Ara n’he recordada una altra que diu:
Sant Cosme i Sant Damià,
los dos moriren dins un mes,
un no podia cagar,
l’altra cagava de més.