La setmana que entram, segons el “parenòstic”

El dia s’escurça i les plantes ho noten, i nosaltres també.. A final de setmana el Sol lluirà 10 hores i 52 minuts.

Dia 20, a les 5 hores i 30 minuts, la lluna entrarà en minvant en el signe de Càncer.

A l’hort ja podeu sembrar faves primerenques, i és ben segur que algú ja les ha sembrades seguint el refrany que diu : “Si vols tenir un bon favar, planta’l pel Pilar”.

Si voleu posar les olives en aigua i sal, feis-ho abans de la Lluna vella ( o sigui abans del 20, pels qui no dominen aquest vocabulari).

Dues festes destaquen aquesta setmana: Sant Lluc i Santa Úrsula.

Sant Lluc es celebra el proper dimarts. Sant Lluc és un dels quatre evangelistes, se’l representa mitjançant la figura d’un bou alat i escrivint un llibre. Va ser deixeble i company de Pau de Tars. És l’autor de l’evangeli segons Sant Lluc i dels Fets dels Apòstols. És el patró dels artistes plàstics.

Divendres és Santa Úrsula i les onze mil verges. Popularment es celebra la festivitat de les Verges.

Conta la tradició que Úrsula era filla d’un rei de Bretanya. Havia fet vot de castedat però son pare la va prometre en matrimoni a un príncep pagà. Acompanyada de deu verges (amb ella eren onze, les verges) va partir per obeir el mandat patern. Una tempesta les desvià a Colonya, comandada pels bàrbars, que les mataren per no accedir a les seves pretensions carnals. Això era devers l’any 451. Sembla ser que per commemorar aquest martiri es construí una basílica a Colonya i en una làpida figurava aquesta inscripció: Dei et Sanctas Mariae ac ipsarum XI m virginum. Algú va interpretar que la “m” volia dir mil quan en realitat devia voler dir “màrtirs”, i així es va formar la llegenda.

La festa de les Verges era molt important dins el calendari de la tardor. Els fadrins anaven de casa en casa a cantar una serenata a les fadrines (les verges) i eren obsequiats amb un bunyol o un dolç i una copeta de mistela, anís o d’altra classe de suc.

Aquesta tradició avui ha perduda molta força i a molts d’indrets ja no es celebra. Això sí, encara n’hi ha que recorden aquella glosa que diu:

“Diuen que per anar pel món,
s’ha de tenir molta testa,
quantes n’hi ha que fan festa,
per les Verges i no ho són?”

Del temps, quasi millor que no en parlem. Així i tot vos diré que les meves esperances estan dipositades en el refranyer, quan diu que: “Sant Lluc, mai és eixut”. A veure si el refranyer endevina.

Fotos

 

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.