Les anous, anomenades “aglans de Júpiter” (Jovis glans) pels antics romans, i “avellanes de Grècia” a Rússia (suposadament perquè els romans, fa uns 2000 anys, van importar noguers de Grècia), s’esclovellen molt bé, fàcils de trencar i molt gustoses. S’obrin pel mig, en dos hemisferis, com un petit cervell vegetal. Per tenir aquesta forma de cervellet se li atribuïen propietats positives per a la memòria. Avui en dia la ciència corrobora tals propietats, encara que no són degudes a la forma, sinó als seus nutrients.
En la cuina, aquest exquisit fruit sec pot ser emprat en gran varietat de plats i postres com els que ara em venen al cap: pa d’anous; amanida amb anous; coca d’anous i panses; anous amb mel i iogurt; anous caramel·litzades amb gelat…
T’afegesc un refrany relacionat amb aquesta fruita: “Si per Sant Joan hi ha trons, es corquen les anous”
Gràcies pel refrany, Tomàs!
Algú recorda quin temps va fer per Sant Joan?
Va fer bon temps Joan,
no passis ànsia enguany seran bons.
Gràcies per la informació, Guillem, estic content! A ca nostra podrem menjar anous a voler, jejejeje.
Els anous també són molts bons amb “membrillo” de codonya…per xupar-se els dits.
Bon profit !!
I aprofitam dos fruits d’aquestes dates. M’ho apunt en el quadern de receptes. Bon profit!
Ahir vaig pelar anous (amb la pell encara verda) i m’han quedat les mans tenyides d’un tò groc-marró. No hi ha dimoni que ho llevi.
Algú sap qualque remei per llevar aquest tenyit de mans?
No ho sé però això te passa per ficar les mans allà on no toca je je
Amb un poc de lleixiu calent toca fer-se net
No li hauria de fugir sa pell, amb sa taca.
La té dura, a la pell. No hi ha perill.