El passat 20 de novembre, un bon grup de trescadors anàrem a fer la sortida mensual. Aprofitàrem aquesta data per fer una de les sortides més curtes de la temporada.
Ara, el dia ja s’ha tornat un poc curt. A més, era el dia de les Eleccions Generals i havíem d’arribar prest, per poder anar a votar.
Aprofitàrem, com estava programada, per fer la sortida a sa Fita del Ram, situada entre Esporles i Puigpunyent. Partírem, com de costum, a les vuit del matí i arribàrem a Esporles a les nou i mitja.
Començàrem la caminada cap a la carretera des Verger, passant per la font de Son Tries. Quan arribàrem a l’altura de Son Ferrà agafàrem per una barrereta de ferro bastant estreta i començàrem la pujada cap a sa Fita del Ram. Pujàrem per un camí bastant cap amunt, amb un paratge molt hermós i arribàrem a un mirador anomenat Cor de Jesús, un monument fet per un arquitecte mallorquí als anys quaranta.
Continuàrem pujant cap a s’Ermita de Maristel·la, on aprofitàrem per berenar. Quan acabàrem, agafàrem un caminet ben assenyalat, per dins un alzinar, on vérem un aljub d’aigua que s’emprava pels homes que feien de carboners, una feina molt usada per la gent de la serra per guanyar-se sa vida.
Continuàrem per un camí per anar pujant cap al cim. Va ser complicat, ja que ens vàrem embullar una mica perquè hi ha molts de camins. Quan fórem a dalt, la boira no ens va permetre veure les muntanyes del contorn (els Puntals de Planícia, sa Mola, el puig de Galatzó o na Bauçana).
A continuació, començàrem la davallada cap a es Pouet i a l’hora de dinar estàvem a dalt d’un mirador dominant es Verger. Dinàrem cadascú de lo que dúiem. Férem el cafetet, un glopet d’herbes d’en Quina i els “nevaditos” de n’Aina.
Emprenguérem la davallada fins a Esporles, que era el punt de partida i de tornada cap a Sant Llorenç.
Com que havíem d’anar a votar, sa camiona ja estava a punt per partir i arribar d’hora.
I això és el que me pareix que vàrem fer, salut i força!
Andreu Amer i Aina Salas, Novembre 2011.