La cançó de la setmana

Com que ja és Nadal… i és època de regals i concessions, avui en aquesta secció de “La cançó de la setmana” en farem per partida doble: una per al comentarista més popular de la nostra web, la libèl·lula portenya, i una altra per a Serafí Lliteres, editor de Card.cat.

En el cas del nostre insecte favorit (ho dic pel seu pseudònim) posaré una cançó d’Ossifar, després de divereses peticions (o més bé assetjament) setmana rere setmana. Reconec que no és un dels meus grups preferits, ja que mé enllà dels seus cops d’humor no consider que musicalment siguin molt destacables, però ja que a la revista no tenim un premi al “comentarista més constant”, almenys la libèl·lula portenya es mereix que li concedeixi la cançó de la setmana. Així que aquí us deix (i especialment a tu, libèl·lula) la cançó La porcella i es civil, d’Ossifar.

Pel que fa a la petició de Serafí Lliteres, es tracta d’una composició del popular grup irlandès The Corrs.  Si bé tampoc són dels meus preferits (ja diuen que de gustos tothom té els seus), vaig tenir la sort de veure’ls en directe en un festival i he de reconèixer que no sonen gens malament. La mescla que fan de música tradicional irlandesa i pop va triomfar als anys 90 i us en deix una mostra amb la cançó Only when i sleep. Fixau-vos bé en la lletra subtitulada en català que surt al vídeo, perquè la va fer el propi Serafí Lliteres. Enhorabona Serafí per aquesta bona feina; és amb aquestes petites accions desinteressades com es fa avançar una llengua.

10 pensaments a “La cançó de la setmana

  1. Què Ossifar no són musicalment bons?! Jo diria que són bastant millors musicalment que la guarda de rockers peluts que solen passar per aquesta secció XD .

  2. Sobre gusts no hi ha res escrit. I sa libèlula segur q opina com tu. de totes maneres de rockers peluts, nhan passat ben pocs per aqui. De fet nomes record en loquillo

  3. Que hi pot haver millor que després de venir de Matines*, escoltar una bona cançó d’Ossifar?. Un arriba de missa carregat de mallorquinitat, entre Sibiŀles, neules, sermó de na Calenda…. I això només ho pot culminar una de ses màximes expressions de cultura popular mallorquina: Ossifar, amb tota sa seva comitiva com es capella, es civil, sa porcella, es xarop den gori, es xerif ripoll, l’oblidat pare Bernat Romaguera, en Tòfol Colom, quatre crits de ¡¡¡foresters!!! (que si vos hi fixau, tanca sa cançó que avui es publica)…vamos, perfecte….
    I do sí Serafí, jo també crec que la seva música és bastant bona. Però en Pau només sa fixa en sa lletra, que crida més s’atenció. És com qualque amic, que després de xerrar mitja hora amb una dona, no te sap dir de quins color són els seus ulls, per molt guapos que els tengui….
    Gràcies, Pau, per atendre la meva petició, i per promoure sa meva candidatura a des “comentarista més constant”, encara que trobaries, segurament, unanimitat entre els editos per altres distincions com ” es comentarista tocacoions”…
    *tema matines: ja teniu enquesta per l’any que ve: matines a hora tradicional (23.30- 00.00) o matines a hora moderna (19-20)?
    Molts d’anys a tots!!!

Respon a Sa libèl•lula portenya Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.