3 pensaments a “Avui…”

1. I pels pancatalanistes….. Dijous Gras (perquè després diguin que sa libèŀlula no és un bitxo obert i dialogant…)
   És curiós que aquí li diguem ‘llarder’, però alemenys jo, en la meva inmensa ignorància, no sent xerrar ni de llardons ni de coques de llardons tan típiques (i tan bones) de Catalunya.
   També trobam curiositats a l’inversa com la típica expressió molt utilitzada pels catalans ‘més content que un ginjol’, sense que molts d’ells coneguin que es tracta d’una fruita.
   Curiositats lingüistico-culturals dels territoris que, fa uns segles, formaren part de la Corono d’Aragó…

   Respon ↓

2. Per aquí en diem “dijous jarder”, però l’Alcover-Moll et tramet a llarder.
   El costum d’utilitzar les llemugues, llards o raïssons per fer dolços és encara ben viu en algunes cases illenques (també les he sentides anomenar “galetes rissades”).

   Respon ↓

3. Dijous “jarder”, llarder i en castellà, lardero i jovelardero, tots fets a partir de lardarius (cansalader).

   Respon ↓

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.