S’ofereix una segona entrega de les “reflexions sobre una adequació conceptual orientada a l’acció”.

Es segueix la mateixa estructura: descripció d’una situació viscuda, que justifica la reflexió teòrica, i acaba amb una propostes (personals) de desaprenentatge.

Si a la primera s’evidenciava que la pressumpta raó sempre resulta discutible, en aquesta es desmitifica l’afany de domini, de voler imposar criteris i voluntat, per acceptar la plenitud de l’altre.