Dissabte horabaixa, el poble romania en silenci, carrers buits i els taurells dels bars es mostraven deserts…tan sols es podia veure alguna persona major retirant-se de la serena que ja estava caient. I de música de fons, es podia sentir el soroll d’un siulet, mambelletes i crits ‘d’ànim! Ara era l’hora de l’esportiu Son Carrió, s’estava jugant el partit esperat de cada setmana!
Aquest era no fa encara molts anys, l’ambient que es respirava al petit poble de Son Carrió. L’esportiu nascut l’any 1989 estava fent solc fondo dins el món del bàsquet, i estava arribant ben enfora, creant renom del poble i del mateix club. Hi havia totes les categories possibles federades.
Enguany dins el marc de les festes patronals de Son Carrió es recuperà un nostàlgic partit disputat aquest passat dissabte entre veterans i sèniors masculins. A la fi l’escenari tornava ser el mateix, aquell que a la meva infantesa omplia el lleure del dissabte i també del diumenge dematí en esport, emoció, sentiment de poble.
Els carrers tornaven estar buits, els taurells dels bars deserts, el poble romania en silenci….Ara tornava a ser l’hora de l’esporitiu, el partit havia començat!
In memoriam, Esportiu!