Tal dia com ahir, de fa setanta cinc anys, moria al sanatori del Brull (El Montseny), un jove poeta mallorquí que encara no havia complert els vint-i-cinc anys, malalt de tuberculosi.Nascut el 13 d’agost de 1913, a Palma, ha esdevingut un dels poetes cabdals de la literatura catalana. Ahir, al cementiri de Palma, l’OCB, la UIB i l’Institut d’Estudis Catalans reteren el primer homenatge a la figura del creador d”Imitació del foc”. L’any 2013 farà memòria dels poetes Rosselló-Pòrcel, Salvador Espriu i Marià Villangómez, en el centenari dels seus naixements.
SONET
Quan ella dorm el gaudi somnolent
del vell jardí vibrant de flors i nit,
passant per la finestra sóc el vent,
i tot és com un alenar florit.
Quan ella dorm i sense fer-hi esment
tomba a les grans fondàries de l’oblit,
l’abella só que clava la roent
agulla -fúria i foc- en el seu pit.
La que era estampa, encís i galanor
i moviment ambigu, és plor i crit.
I jo, causa del dol, de la dolçor
en faig lasses delícies de pecat,
i Amor, que veu, ulls closos, el combat,
s’adorm amb un somriure embadalit.
Escoltau el POEMA de Rosselló-Pòrcel
És un poema preciós. García Lorca també personifica el vent a un dels seus poemes del Romancero gitano.