A diferència del que sol esser habitual, el ple ordinari de dia 24 de gener es va convocar per les 8 de l’horabaixa, per la qual cosa el públic que hi va assistir gairebé va triplicar el que sol esser habitual. També, com sol esser habitual, va començar deu minuts tard.
-Que ho va ser tot, habitual, tant de repetir-ho?
-No. Hi va haver un punt que, cosa rara, se va aprovar per unanimitat, però ja hi arribarem, no passis pena.

En el primer punt, en Jaume, del Partit Popular, es va queixar perquè a una de les actes anteriors la secretària no havia fet constar les seves preguntes. Quedaren que ho modificaria, però així i tot l’oposició va votar en contra.

L’enunciat del segon deia: “Modificació de la relació de llocs de treball de l’Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar”, però no és que haguessin de modificar res, sinó que feia referència als llocs de feina on consideren que hauria d’esser obligatori sebre català. El batle va llegir un text que no vaig tenir temps de copiar perquè no sé taquigrafia, però crec que va citar alguns articles de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears i de la Llei de Règim Local, on s’esmenten diversos aspectes relacionats amb els drets lingüístics dels ciutadans i la necessitat de conèixer el català per part dels funcionaris; també va citar l’estudi sociolingüístic que va editar Flor de Card fa uns anys. Va acabar amb una proposta que, resumint, crec que venia a establir que el nivell de català dels funcionaris haurà d’esser proporcional al grau de contacte amb el públic que han de tenir.
-I què va dir el PP?
-No res. Es punt se va aprovar per unanimitat.
-Què dius!?
-Lo que sents.
-Alabat sia Déu. No hi deu haver qualque trampa…?
-No ho sé perquè ja t’he dit que llegia molt aviat i per ventura no ho vaig entendre bé…

El tercer deia: “Donar compte de l’informe sobre els terminis de pagament de les obligacions”, però no te’n puc donar notícia perquè només varen dir que tot estava dins la carpeta i ho donaren per aprovat. Què hi farem?

El quart tenia el següent enunciat: “Conveni amb el Consorci per la Millora de les Infraestructures Turístiques, l’Agència de Turisme de les Illes Balears i l’Ajuntament, per a la realització del projecte: Centre esportiu i de serveis a la zona de Cala Millor”. Aquí hi va haver molt de renou per part del batle, na Manuela i la secretària, perquè crec que dins la carpeta de l’ordre del dia no hi havia tots els papers que tocava i, a més, una suma estava equivocada. Al final, com que me n’havia d’anar a sopar, no vaig poder esbrinar si ho aprovaren tot o no, però crec que una part va quedar damunt la taula.
-I de què anava?
Crec -fixa’t que sempre dic “crec” perquè si ells mateixos no s’aclareixen tampoc no em puc aclarir jo- que la Conselleria de Turisme de l’anterior Govern va arreplegar un bon grapat d’euros a base de regularitzar places hoteleres que no estaven declarades i ara ha decidit gastar-los a Alcúdia, Sóller i Cala Millor. A la banda nostra, entre l’Agència de Turisme de les Illes Balears, els ajuntaments de Sant Llorenç i Son Servera i l’Associació Hotelera proposaren construir un camp de futbol7 -els tècnics de la conselleria diuen que aquests dobbers no donen per res més- on abans hi havia el camp del Badia, per a la qual cosa ells hi aportarien 600.000 euros i el nostre Ajuntament cediria els terrenys.
-Hi estaren d’acord?
-No, el PP va votar en contra.
-I per què?
-No ho sé, perquè na Manuela va dir que “tots mos coneixem”, que això era una decisió política i que ho impugnarien, però desconec a què se referia.
-O no vol que gastin aquests dobbers a Cala Millor?
-No ho sé, però si ha estat una decisió d’ets hotelers no crec que estiguin gaire contents amb sa seva postura…

El darrer punt, abans del precs i preguntes, tractava de la “Modificació del contracte d’explotació del servei d’abastament d’aigua a Sant Llorenç i Son Carrió” i jo ja me n’havia anat, però em digueren que es tractava de perllongar el contracte amb la concessionària a canvi d’una inversió que ja hi han fet i una altra que s’ha de fer urgentment, relacionada amb una xarxa paral·lela a Sa Coma i un altre dipòsit d’aigua.
-I on te n’anares, que frissaves tant?
-A… sopar.
-I a veure el Barça…?
-També, i va anar bé perquè se va classificar.