Relats. Capítol XV

També anàvem a sa canaleta d’es Moli d’Aigua a caçar granots i serps, i a veure com els més grans casaven ocells posant brins enviscats. Sempre hi corria l’aigua, a les parts on corria per terra a l’estiu els ocells anaven a esplugar-se i a beure; fàcilment s’agafaven una dotzena o dues d’ocells. Nosaltres una dotzena no, però de tant en tant alguna serp si que agafàvem, i en sortir d’escola a passejar la serp dins la butxaca! (pobre animal, sense tornar toca aigua més que quant se’ns ocorria que podia tenir set).

Ara vos na contaré una que en ferem aquell temps: a ca nostra, abaix de sa costa d’en Corem, tenìem una alfàbia gran que abans havíem empleada per fer lleixiu; férem una més que bona caçada de cabots (en castellà renacuajos) i les vàrem posar dins l’alfàbia plena d’aigua. Cada dia en sortir d’escola, en venien uns quants a ca nostra per veure si ja les hi sortien les cames, i ma mare i ses veïnades s’encollonaven de nosaltres: ara se pensen que en es peixos les sortiran cames, infentons que son!; però mira per on, en els nostre “peixos” un bon dia les sortiren les comes i hi va haver granots fins dins l’església.  Vaja una ploguda de granots, que ha fet en aquest barri, deien, la meva mare no deia res, però pensava: Si, ploguda de granots sense cap gota… però mentre comandi a ca nostra, no en plouran pus de granots.

Davall es Pont de s’Estació, quan acabava de passar el torrent (abans passava cada any ) quedava una basa durant més de un mes, i allà compareixien granots i anguiles; la mateixa cosa passa davall l’actual pont des futbol, nosaltres ens hi jugàvem la vida (llavors no ho veiem) per caçar una anguila; no sé si heu provat mai d’agafar una enguila dins l’aigua, patina més que una pastilla de sabó banyada dins la dutxa; però, així i tot, de tant en tant, com que qui no es cansa alcansa, n’agafàvem alguna, i les repartíem per amollar-les dins la cisterna, perquè deien que es menjaven els animalons de dins l’aigua.

Be això no ha fet més que començar, a vegades hi pens i me demano com es possible en el poc temps que teniem abans de començar a fer feina, que féssim tantes coses!. Quina pena que molts d’aquells jocs no es recuperin. Seguirem parlant de jocs.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.