Adéu, amics!

La setmana passada, mentre era de viatge per desconnectar un poc de tot, em telefonaren per donar-me la mala notícia: en Joan Roig “Dalmau” havia mort. La seva pèrdua, sumades a les del nostre rector, Jeroni Llambies, i Toni “Artaner”, tots tres col·laboradors habituals d’aquesta revista, m’han obligat com a president a dedicar-los unes línies d’homenatge.

Millor no haver-les hagut de fer, pens jo, ja que això significaria que encara són entre nosaltres. Malauradament no és així i no tenc més remei que acceptar-ho i recordar-los a través de l’escriptura. Continua

Relats. Capítol 29

Com dèiem abans, amb les eleccions per una part es va complir el nostre somni, però per l’altra es va rompre l’encant de la unió aconseguida amb la fundació del Club Card, agafant cada un el lloc que considerava que li corresponia. De banda els líders de “Flor de Card” potser hi ha, també determinats personatges clau, per la seva feina desinteressada durants tots aquests anys: Continua

Politiqueig

Un periodista demana al sr. Matas si no troba injusta la diferència de l’aplicació de la justícia que hi ha entre ell i la sra. Munar. -Jo sempre els ho vaig dir, sou uns pobres aficionats, principiants que sou!, tot per no escoltar-me, lo dit, simples aficionats!.

I el sr. Bauza, quan li feren la mateixa pregunta, contestà: -Es molt bo que surti la veritat, perquè així laa gent pugui seguir confiant en la justícia.
I, ara que feim?  l’aplaudim? o li demanem, per favor, que no se’n rigui més de nosaltres?. O, tal vegada, hem de parlar dels discs durs dels ordinadors del PP?.

Reflexions

Lo cortès no elimina sa valentia, ni lo vulgar elimina el ser decents.

Sa grandesa literària, i sa grandesa política d’un país quasi mai van aparellades; quant un decau, s’altra s’alça com per consolar l’orgull nacional.

En quasi tots el països quant el geni nacional esta en declivi, apareix un geni personal.

Som com una gota d’aigua dins un oceà; però a vegades una gota fa vessar el tassó.

Precaució en el volant. Val més arribar tard que no arribar; són massa els que no arriben.

Relats (Capítol XIII)

L’altre dia acabàrem parlant dels problemes de les porteries i de la senyalització de “des campet.” Bé el tema porteries ja us el podeu imaginar!, clotets fets amb un fasset per infants, traien la terra del clot amb les mans…es va intentar alguns dies, a petites estobes perquè el temps de jugar era curt…i varem acabar posant un caramull de pedres a l’indret de cada pal!; amb tanta mala sort que ja en el primer dia se’n va lesionar un!. I tot per no tenir a la consciència haver utilitzat les soques dels ametlers. El rotlle del mig del camp i les mitges llunes de les àrees resultaren derivades de la casualitat (o de la psicologia i col·laboració d’es mestre Julià); el tema es que en pocs dies férem una classe de geometria per aprendre a dibuixar circumferències, es clar!, i gairebé es va solucionar el problema…però no!, no va resultar tan fàcil ja que molts havíem captat la idea però, com es natural, no tots havíem entès una mateixa cosa i tampoc no era cosa de tudar la poca cals que teniem a l’abast. I com que la necessitat, com diuen els polítics, fa matrimonis impossibles, la nostra juguera va aconseguir que anàssim tots a una. Continua

Força mental (curiositats)

En Lorenzo ha fet una bona demostració de força mental; corrent als tres dies justs d’haver-se romput la clavícula però… no sé si ens haurà pegat un cop baix!. Per què?. Jo s’ho diré!. Com saps aquesta Govern nostre ens vol salvar a cop de retallada i per una lesió d’aquest tipus solen estendre baixes de quaranta-cinc dies (si tot va bé!). ¿No podria ser que amb l’exemple d’en Lorenzo comencessin a pensar en baixes de tres dies? ¿Si ell ho ha fet perquè no ho ha de fer un treballador?, pensaran. Potser és una collonada, però per a ells (els del Govern), en la seva poca consideració cap als treballadors, tot és possible!.

Les anècdotes d’en Dalmau (III)

Història real, guió de cinema

Com dèiem a l’anterior, deixàrem l’hotel amb la promesa al sereno d’un dia contar-li tota la història. Ella va pensar d’en bon matí agafar un cotxe de lloguer i anar-se’n a l’agència, a Palma, a mirar de fer una temporadeta de feina fora de Cala Millor. Jo me’n vaig cap a l’hotel amb la idea de penjar les seves notes i descansar una estona. Continua