Si vens del grup menorquí Ja t’ho diré està considerada com la millor, o una de les millors, balades de tots els temps en català. És d’aquelles cançons que esmiquen fins i tot els prejudicis lingüístics més rancis i agraden a tothom.

La cançó traspua menorquinitat pels quatre costats. Lenta, pausada, sense cap presa, amb un lletra exquisida que defineix l’illa i els seus paratges, i violins que marquen el tempo de la cançó.  Mai us cansareu d’escoltar-la.

Peuades damunt s’arena.
Si véns, em trobaras
ballant de puntes
damunt d’aquesta roca
i tu per jo et tornaras loca.

Viatjarem amb un cavall alat,
aquest vespre silenciós,
cap a racons inexplicables,
deserts, salvatges.
Esperarem sa nit.

Vaig anar a trobar camins de foc.
Me’n tornaria a anar
més enfora que mai.

I no tinc por de somiar
que em perdré pes camí
o que no tornaré mai més.

Jo no sé de quina banda bufarà.
Sa sínia perd aigua
i sempre amb es peus banyats.
Tenim pedres entre ses ungles,
ben xops i despullats,
com dues gotes d’aigua
a ses cales del Pilar.

Te cantaré as capvespre,
t’estimaré a sa matinada,
te donaré fruit
i te menjaré a besades.

I no tinc por de somiar
que em perdré pes camí
o que no tornaré mai més.

Ja no sé de quina banda…

Si véns, si véns em trobaràs
ballant de puntes
damunt d’aquesta roca.
Damunt d’aquesta roca.
Damunt d’aquesta roca.
Damunt d’aquesta roca.