De banda les conegudes i destacades narracions, dwe banda la magna obra de l’edició lul·liana i dels diversos escrits sobre Ramon Llull, ja de grana-tenia més de 50 anys- es va dedicar a les traduccions llatines: “D’Agricoli”a de Porció Cató, “Del Camp” de Terenci Varró i “De l’Orador” de Ciceró

Sense deixar de banda la curiosiotat de la temàtica voldria destacar la descripció que el Capellà Capirró aporta en relació al tema de l’esclavatge a la introducció “Del Camp”:

“Varró tracta la ruralia mirant el guany, al profit de l’amo. El pern on es recolza són els esclaus, que hi assoleixen la categoria d’instruments. Aquestes idees són genuïnament romanes més aviat que de Cató o de Varró. Aquell aconsella de vendre l’esclau vell o malaltís, talment com el ferro vell i les coses inútils  en Varró la idea ve agençada amb un tint d’humanitat, que evidentment deriva de la civilització grega i sobre tot dels escrits d’Aristòtil. L’esclau és un dels bens mobles de l’amo, que participa amb ell en comuna condició humana. Caldrà, doncs, tractar-lo com a home si així en podeu treure el profit possible; si no manegeu-lo com a cosa, flagel·leu-lo.-L’esclau dóna major rendiment quan treballa per estímul que quan treballa per por: teniu-li, doncs, consideracions i esperanceu-lo de privilegis o premis en el treball i d’ascensos en la servitud. No parla de manumissió, sinó solament de deixar-li tenir família que el lligui al servei i “peculium” d’on ajudar-se en la vellesa.- Encara més: no feu treballar els vostres esclaus, que us costen bon diners, en llocs malsans, a risc de malatia o de mort. Es té més en compte de trametre-hi jornalers deutors o mercenaris: amb la cancel·lació total o parcial del deute o amb el pagament del salari, resteu lliures de tota responsabilitat”